Jaume Balagueró: “Només faria un altre ‘[REC]’ si el públic ho demanés massivament”

SitgesSitges no és un festival més per a la saga [REC].

No. [REC] i Sitges sempre han anat de bracet. Aquí va ser on la pel·lícula va entrar en contacte amb un públic que ens era molt pròxim.

Abandones definitivament el dispositiu de la càmera subjectiva.

L’experiment ja estava fet. No semblava interessant tornar a explotar-ho, sobretot perquè era molt difícil que estigués justificat. Això m’ha alliberat com a director. Tenir a la teva disposició tots els recursos del cinema és meravellós.

A [REC] 2 introduïes una trama demoníaca que ara no reprens.

Sí. A Espanya aquesta trama no va agradar gens i el coguionista i jo vam decidir obviar-la. Però, curiosament, al públic estranger el tornava boig. Potser ens vam equivocar.

Una dona decidida i un grapat de soldats en una nau plena de monstres... És [REC] 4 el teu Aliens?

Salvant les distàncies, sí. Aliens és una de les meves obres favorites. Però no és l’únic referent, esclar. ¿ [REC] 4 es va rodar a les Canàries per aprofitar els avantatges fiscals?

Seria una raó perfectament legítima. Però el motiu real va ser que rodar en una zona portuària a Barcelona no era possible. I a les Canàries sí.

Aquesta és la teva pel·lícula amb menys desviaments cap a l’humor o el drama. Per què?

Perquè mai m’havia acostat al gènere d’una manera tan desacomplexada, sense cap prejudici. És un pur divertiment, una muntanya russa sense més aspiracions. I m’agrada.

Has dit que el teu adéu a [REC] és ferm. Què et faria canviar d’idea?

Només m’il·lusionaria una cosa: que el públic ho demanés massivament. Però això no passarà.