Jarvis Cocker: "Sóc molt pudorós"

MadridEl músic britànic Jarvis Cocker, líder del grup Pulp, es considera a si mateix una persona "molt pudorosa", que no va dubtar no obstant això en convertir episodis literals de la seva vida en un element bàsic de les seves cançons, segons ha explicat aquest dijous a Madrid.

Aquesta particularitat es fa evident després de la lectura de 'Madre, hermano, amante' (Random House Mondadori), un llibre que recopila en ordre cronològic algunes de les lletres de les seves cançons entre 1983 i 2009 i que inclou un pròleg del mateix Cocker sobre el procés de composició i un epíleg.

"Això és el més proper a una autobiografia que puc fer", ha dit avui sobre un llibre que en el fons parla d'ell i que va voler que fos "senzill i directe, sense llums ni trompetes voltant ".

'Do you remember the first time?', 'Disco 2000' i 'Common people' són algunes de les moltes cançons aquí incloses i que van fer pujar Cocker i a la seva banda a la popularitat, gràcies a melodies enganxoses i lletres que, a força de reflectir amb humor i sense embuts temes personals i quotidians, van traçar "una instantània" del seu temps.

"Quan un no expressa el que pensa realment i es decanta en el seu lloc per una forma correcta de fer la coses, es cometen els pitjors delictes", ha dit sobre la seva manera d'escriure, tan narrativa i literal que li va costar algun cop per part d'una núvia farta que fes servir detalls íntims en les seves creacions. "M'hauria agradat escriure d'una manera més abstracta, perquè m'hagués estalviat molts problemes, però no tinc aptituds per això. I per això dic que un talent no és més que una discapacitat disfressada. Un ha de espavilar amb el que té", afirma.

Sexe del dolent, amors perduts, nits de gresca i molt més conformen l'univers Pulp que ha quedat registrat en aquestes pàgines. "No es pot rescatar una cançó amb una bona lletra si la música és dolenta, però, al contrari, si la melodia és fantàstica, és una mica igual la lletra", afirma Cocker. Des d'aquesta presumpta despreocupació, ha confessat que és dels autors que sovint deixen per a l'últim moment la composició de la lletra i que li feia tanta mandra escriure que, si algun bon vers es quedava perdut en un tema descartat, ell no dubtava a reciclar-lo en una altra melodia posterior.

"Quan vaig començar a actuar, em feia vergonya. Em semblava que el meu aspecte no era el que s'esperava del cantant d'un grup, però si hagués tractat de posar-me pantalons i jaqueta de cuir, hauria tingut un aspecte bastant ridícul. En lloc de fer que no semblés alt i prim, vaig decidir posar-me sabates amb cinc centímetres d'alçada ", explica Cocker.