Jan Fabre és condemnat a 18 mesos de presó per abús de poder i assetjament sexual

BarcelonaEl belga Jan Fabre, un dels creadors escènics més importants d'Europa, ha estat condemnat a 18 mesos de presó per abús de poder i assetjament sexual a cinc col·laboradores i ballarines, i per un cas d'agressió sexual. L'artista, de 63 anys, havia estat acusat per dotze extreballadors de la companyia Troubleyn de "violència, assetjament i assetjament sexual a la feina". Tot i que la Fiscalia demanava tres anys de presó, el jutge considera que hi ha cinc casos prescrits (comesos entre 2002 i 2007) i un cas, l'únic d'un home, que no està provat, així que ha tombat sis dels dotze denunciants.

El director s'ha retratat com un home abusiu, que mantenia pràctiques laborals humiliants i inadequades fins al punt de condicionar una feina al sexe i a sessions fotogràfiques eròtiques secretes. El tribunal assenyala la desigualtat jeràrquica i hi veu abús de poder. El cas més greu té a veure amb una cita suposadament laboral que va acabar amb insinuacions i un petó a una ballarina de 23 anys, 35 anys més jove que el director. Tot això és el que havien explicat les víctimes en un judici i en una carta oberta que va fer la volta al món, ja que el director ha treballat en els teatres més prestigiosos i, de fet, rebia una elevada subvenció anual del govern belga. Caldrà veure ara què passa amb la companyia i si es retira la seva obra del Parlament belga.

Els insults i les vexacions eren part dels seus assajos; per exemple, anomenava les persones pel color de la pell, feia insinuacions sexuals i tocaments inapropiats, i sobretot abusava de les ballarines més joves i vulnerables. En fer-se públic, el director va considerar que s'havia trencat un codi sagrat del teatre. Jan Fabre sempre ha negat que hagués comès cap delicte penal, que es tractés d'assetjament o que les seves pràctiques poguessin ferir les seves treballadores i ni tan sols s'ha presentat al veredicte. Els seus advocats, que demanaven l'absolució, assenyalen que es tracta de casos aïllats sense un patró fix, com van defensar altres treballadors van declarar a favor del director. Finalment, ha estat condemnat a una pena de presó que queda suspesa si no comet altres delictes en els propers cinc anys.

El cas va esclatar el setembre del 2018, en plena ressaca del Me Too, quan vint artistes el van denunciar per vexacions, sexisme i una direcció despòtica. Fa un any, després de tres anys d'investigació, la Fiscalia d'Anvers va anunciar que el portaria a judici perquè hi havia prou proves. El cas es va conèixer poc després que Jan Fabre portés a Barcelona, al Festival Grec, Belgian rules / Belgium rules. L'última de les seves peces que es va veure a Catalunya va ser The generosity of Dorcas, al festival Temporada Alta del 2018, un solo que va aixecar protestes a la porta del teatre. El Lliure havia programat Mount Olympus per al juny del 2019, però finalment es va cancel·lar després d'esclatar la polèmica. Aquest era un dels seus muntatges provocadors, sanguinaris, amb contingut sexual explícit, que havien sacsejat l'escena europea. Director, coreògraf i artista visual de prestigi internacional, ha exposat a la Biennal de Venècia, a la Documenta de Cassel, al Louvre i a l'Hermitage.