Els 'royals', extres de luxe de la 'première' de James Bond

LondresAmb esmòquing de vellut fúcsia, pantaló negre, llacet i un evident excés de maquillatge al rostre, Daniel Craig, James Bond, és a dir, el millor 007 de la saga amb permís de Sean Connery, ha arribat aquest dimarts a la tarda al Royal Albert Hall de Londres. Per fi. I amb ell, bona part de les estrelles de No time to die: Ana de Armas, Rami Malek, Léa Seydoux i Lashana Lynch, entre altres. I uns quants extres de luxe. En concret, quatre membres de la família reial britànica.

I tots ho han fet amb honors, pompa i circumstància. No debades, una banda militar els ha rebut i ha entretingut els assistents als preàmbuls de la première global de la vint-i-cinquena pel·lícula del personatge d'Ian Fleming, cinquena i última de Craig com a protagonista. Desfilada d'astres, fotos de rigor i passejada amable i distesa dels royals, més que mai en el paper de relacions públiques i figurants de luxe d'una gran superproducció.

Perquè bona part de la família reial ha acompanyat Craig-007 a l'esdeveniment. Maridatge necessari del darrer símbol del poder d'un imperi en decadència convertit ja en propaganda i soft-power, unió necessària amb els actors reals de The Crown i tot el que cueja. Tot plegat una molt més que efectista operació publicitària per al Bond més esperat de tots els temps.

El príncep Carles i la seva dona, Camilla Parker Bowles, i el príncep Guillem i Kate Middleton han beneït l'estrena. Desplegament reial sense precedents, amb estratègiques aturades davant del personal que feia de guàrdia d'honor a les escales del recinte. Però sense la reina, esclar. La dona ja en va tenir prou amb el cameo a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics del 2012 i als 95 anys, i havent d'entomar tots els disgustos que li causa la família –un net que renega de la pròpia sang, i un fill, Andreu, sota sospita de pederàstia–, ja no està per llançar-se en paracaigudes. Ni que sigui sota la protecció de tan fidel servidor de la corona com ho és Bond, James Bond.

L'escenari de l'esdeveniment –grandiloqüent i barroc; victorià, ras i curt–, ha viscut també, com a prèvia, una actuació de Billie Eilish interpretant el tema central del film: No time to die.

Tanta propaganda i tanta espera fan que sobre les espatlles de Bond recaigui el possible renaixement de velles tradicions precovid: la catifa vermella i els extres que demanen autògrafs i que criden histèrics al pas dels actors i actrius. Extres imprescindibles. Com la família reial ho ha sigut aquest vespre, sens dubte.

L'agent potser no podrà salvar el Regne Unit, perquè el Regne Unit del Brexit i de Boris Johnson no en té, de salvació, submergit com està en infinitat de crisis que se sobreposen les unes a les altres. Però tal vegada sí que encara arribarà a temps per salvar el cinema. Almenys el cinema espectacle i les sales on veure'l, amb una pantalla com cal, fins ara tocades de mort –o quasi– no només per la pandèmia, que també, sinó per les plataformes i les sèries d'estar per casa, mai més ben dit. El mateix Craig ho ha dit en les prèvies de promoció que aquests dies ha fet a tort i a dret: "Aquesta pel·lícula no és per veure-la al telèfon mòbil". No ho facin, doncs!

Ja feia dies que Londres respirava la imminència de la première global. Des del 31 d'agost, per exemple, a Battersea, a la riba sud del Tàmesi, es podia veure exposada una reproducció a escala 1:1 de l'Aston Martin de 1964 que Connery va utilitzar per al rodatge de Goldfinger. I aquest mateix dimarts, un especialista vestit de Bond s'ha penjat del London Eye per rebre amb una pirueta d'allò més arriscada el retorn del fill pròdig.

Alfred Hitchcock va rodar als anys trenta i cinquanta del segle XX dues versions de L'home que sabia massa al Royal Albert Hall i, casualitat o no, que No time to die s'hi hagi estrenat serveix com a punt de connexió entre un clàssic del segle XX i un que, amb Daniel Craig, i a falta de veure la pel·lícula, ha sabut sobreviure i adaptar-se al XXI. De moment, doncs, God save the Bond!