Jaime Rosales: “No és tan important que m’agradin les meves pel·lícules”

CanesHermosa juventud és el quart film del barceloní Jaime Rosales que es presenta en una secció paral·lela de Canes. No és el Rosales formalista de Sueño y silencio o Tiro en la cabeza, sinó un cineasta a la recerca de la veritat que retrata el calvari d’una parella jove que no troba el seu lloc en l’Espanya dels sis milions d’aturats.

Dels teus films, aquest és el més centrat en el context social actual.

Sí, és així. Hermosa juventud és un exorcisme de la meva cinta anterior, Sueño y silencio, que era una obra molt elaborada sobre la meva obsessió amb la transcendència i la mort que només va agradar a quatre crítics. Ara, en lloc d’abstreure’m en mi, he buscat en els altres, en el que està passant fora de mi. Però havia de ser un tema que m’interessés i per això observo el món dels joves i com els està afectant la crisi.

Després del triomf de La soledad, ¿el fracàs de Tiro en la cabeza i Sueño y silencio va ser més dolorós?

No, simplement vaig haver d’acceptar que el que a mi m’agrada no li agrada a la gent. I va ser molt terapèutic. Ara em recolzo més en altres persones. Hermosa juventud l’han muntat quasi totalment la muntadora i la productora executiva, perquè el meu muntatge hauria sigut més llarg i pitjor. I admetre això implica una cura d’humilitat, però també que sóc prou intel·ligent per adonar-me’n. La qüestió és arribar a la gent. Jo segueixo pensant que Sueño y silencio és la meva millor pel·lícula, però no és tan important que m’agradin les meves pel·lícules.

La interpretació d’Ingrid García-Jonsson és tota una revelació.

És l’actriu amb més talent en brut amb qui jo he treballat. De fet, vaig canviar el càsting de la resta de la família per adaptar-lo a ella. Però el treball amb l’Ingrid ha sigut difícil, no t’enganyaré. La vam tancar en un apartament perquè li calés el dolor i l’aïllament del personatge i ella ho va passar malament. Ens hem barallat molt, però els dos pel mateix motiu, perquè la feina sortís bé.

En què va consistir la col·laboració del conegut pornògraf Torbe?

Buscàvem el realisme de les entrevistes que ell fa. I va ser una gran ajuda. Crec que la seva escena és la millor de tota la meva filmografia... I això que la càmera la porta Torbe i està enregistrada en digital, que a mi no m’agrada. En el fons, és una altra cura d’humilitat per a mi.