El jaciment del Born no mor amb el Tricentenari

BarcelonaEl setembre del 2013 va obrir les portes El Born Centre Cultural. Després de 12 anys d’obres i 84 milions d’euros, es feia visible la ciutat arrasada després de la derrota del 1714. En aquell moment, els arqueòlegs van haver d’aturar les excavacions en els paviments. No van poder treballar-hi més a fons perquè l’objectiu era fer emergir de sota les runes el barri de la Ribera del segle XVIII. Però van quedar molts interrogants oberts. Com era el barri del segle XIII al XVII? Fins a quin punt són importants les necròpolis tardoromanes o musulmanes que hi ha sota el Born? Com era el paisatge abans del 1714? Totes aquestes incògnites aviat es podran revelar.

“El Born és un jaciment viu: queda per excavar-ne el 60%. No ho aixecarem tot, seran excavacions puntuals en una casa o en una taverna i es faran només durant dues setmanes a l’any amb estudiants. Els alumnes explicaran al públic què fan i se’n publicaran els resultats”, diu l’arqueòleg del Born, Toni Fernández. Les excavacions començaran el juliol de l’any vinent. És part del projecte de futur que s’explica entre avui i demà al I Simposi Internacional d’Arqueologia Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, tecnologia i patrimoni, en què participen responsables de centres patrimonials d’arreu d’Europa.

Sota la Ribera, soterrada per construir-hi la fortalesa de la Ciutadella després del 1714, hi ha molta informació. “El 1991 es va fer una excavació i s’hi van trobar 17 enterraments musulmans. Se’n van trobar més el 2001 i el 2013. Però no anaven acompanyats d’aixovar i per això no es poden situar cronològicament. Ara s’estan fent les anàlisis amb carboni 14 per saber si són del segle VIII o del segle XIII. Els resultats se sabran a finals de desembre”, detalla Fernández. Saber si són d’una època o l’altra és important per a la història de la ciutat. Els musulmans van ser a Barcelona durant poc més de 80 anys al segle VIII. “Si la necròpolis és considerable voldria dir que la seva presència va ser més important del que ens pensem. Si les restes són del segle XIII i no del VIII el més probable és que siguin esclaus”, diu Fernández. La del Born és l’única necròpolis musulmana que s’ha localitzat a la ciutat. “Hi ha poques restes arqueològiques conegudes, és com si els musulmans no haguessin existit”, afegeix l’arqueòleg.

Amb les excavacions no només es vol descobrir com van evolucionar les cases al llarg de més de 500 anys sinó també quina fauna hi havia, com era el paisatge o què menjaven els barcelonins. “Analitzant les restes de pol·len -la seqüència no es destrueix- es pot saber quin paisatge hi havia. Les llavors també perduren, i analitzant els diferents estrats del clavegueram es pot saber què menjaven els barcelonins”, detalla Fernández.

El Born és un jaciment urbà únic: són 8.000 metres quadrats enmig de la ciutat on pràcticament tot s’ha conservat pràcticament intacte perquè es va arrasar tot per construir-hi una fortalesa. “La riquesa que amaga és espectacular. Podrem saber, per exemple, en quin moment es va construir el rec Comtal, com va evolucionar l’espai domèstic, com compartien els serveis les escales de veïns o la potència econòmica i comercial de Barcelona”, detalla la responsable del pla Bàrcino, Carme Miró.

Objectes de fireta i daus trucats

Un dels avantatges del Born és que s’hi poden trobar peces senceres i això és molt excepcional i permet acotar i precisar la cronologia. Per exemple, en les diferents excavacions s’ha trobat molta ceràmica importada d’Itàlia i del Pròxim Orient, firetes, monedes, xicres -tassetes per prendre xocolata-, etcètera. “Tot plegat ens demostra que en aquell moment Barcelona era una gran potència econòmica i comercial”, diu Miró. Sota les tavernes també s’han localitzat milers de pipes i daus, alguns d’ells trucats: “També hi havia, per tant, moltes cases de joc”, diu Carme Miró. I una altra peculiaritat del Born, afegeix Miró, és la diversitat social: “Al barri de la Ribera es barregen les cases riques i les humils i hi ha molt de comerç, per tant les troballes ens podran donar una visió àmplia de com era la societat no només del XVIII sinó també del XIII, XIV i XV”, conclou l’arqueòloga.

El jaciment té altres singularitats que el converteixen en una mina per als arqueòlegs: “El Mercat del Born -inaugurat el 1876 i clausurat el 1971- ha estat el millor aliat perquè com que és una construcció de ferro els fonaments eren petits i va protegir les restes”, diu Fernández. La fortalesa de la Ciutadella també va contribuir que no es malmetessin les restes: “Es va fer una zona de seguretat, una esplanada per donar una sortida a les tropes i això també va contribuir que es conservessin les restes”, afegeix Fernández. I hi ha la documentació ingent que ha recollit durant més de 30 anys Albert García Espuche. L’historiador ha consultat, entre altres papers, més d’un milió d’actes notarials i ha anat revelant com era la Barcelona del 1700 amb obres com Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714 (Empúries).