Israel Galván i el Niño de Elche, dos grans del flamenc, junts per primera vegada

BarcelonaEl bailaor i coreògraf Israel Galván i el cantaor Francisco Contreras, conegut artísticament com el Niño de Elche, són dos dels grans noms del flamenc més trencador. Inconformistes i inquiets, els dos artistes havien tingut trajectòries en paral·lel fins que un viatge al Japó els va unir. "Un tablao flamenc em va demanar que fes alguna cosa, el que em vingués més de gust. Vaig dir-los que no portaria ni guitarristes ni cantaors, que hi aniria amb el Niño de Elche", explica Galván. Els dos artistes van idear la proposta al vol d'anada cap al país nipó, on la van estrenar, i la van anomenar Mellizo doble. Des d'aleshores l'han portat al festival d'Avinyó i a Madrid, i aquest dissabte aterra al Teatre Municipal de Girona dins el Temporada Alta.

Es tracta d'un espectacle despullat i minimalista, sense músics, en què els dos artistes s'acompanyen a l'escenari i donen forma a l'essència del flamenc amb els seus cossos. "Busquem els sons dins de nosaltres perquè nosaltres mateixos som els instruments", afirma el bailaor. Mentre que en altres muntatges cadascun interpretava un rol molt delimitat, en aquesta ocasió tots dos canten i ballen per construir "una beneïda metamorfosi amb possibilitats estètiques, sonores i rítmiques que només trobem l'un amb l'altre", assenyala Contreras.

Flamenc clàssic

L'espectacle es titula Mellizo doble perquè els artistes han trobat en l'altre una ànima bessona que entén l'art de la mateixa manera. El títol també fa referència al fet que, durant l'actuació, "sovint l'un actua com l'ombra de l'altre" i es produeixen desdoblaments alhora que van intercanviant els rols. "Som un cantaor i un bailaor tancats en una habitació, jugant", apunta Contreras, i Galván hi afegeix que encara que no ho sembli "es tracta d'un espectacle de flamenc clàssic, perquè tots els cantes i els passos provenen de la forma artística més primitiva". Malgrat que no hi ha altres músics, sí que utilitzen instruments, des de la guitarra espanyola i el caixó fins a altres elements menys convencionals com un tros de ferro, un espai de terra amb pedres i un petit escenari de fusta.