‘La isla mínima’ arrasa als Goya

BarcelonaLa isla mínima, que partia amb disset nominacions, va confirmar els pronòstics i va ser la gran triomfadora de la vint-i-novens premis Goya. Deu guardons es va endur aquesta poderosa pel·lícula que sota l’aparença d’un thriller humit i enrarit filmat als aiguamolls del Guadalquivir explica alguns dels conflictes morals que no va resoldre la Transició. La isla mínima, dirigida pel sevillà Alberto Rodríguez, no només va arrasar en la quantitat, sinó també en la notorietat dels premis: pel·lícula, direcció, guió original i actor protagonista per a un magnífic Javier Gutiérrez, a més de fotografia, muntatge, direcció artística, disseny de vestuari i actriu revelació per a Nerea Barros.

El domini de La isla mínima va ser tan aclaparador que les altres candidates a millor pel·lícula van tenir poca recompensa. El Niño, el thriller d’acció de Daniel Monzón, es va quedar amb quatre premis de setze nominacions, i el director mallorquí no va poder repetir l’èxit de Celda 211. Relatos salvajes, amb nou nominacions, només va guanyar com a pel·lícula iberoamericana. Magical girl es va quedar amb únic Goya: el de millor actriu protagonista per a una Bárbara Lennie que fa una setmana va guanyar un Gaudí com a actriu de repartiment per El Niño. I la cinquena candidata a millor pel·lícula, Loreak, va marxar sense cap premi. Millors resultats va obtenir la gran triomfadora de la taquilla espanyola. Ocho apellidos vascos es va endur els Goya a l’actor i a l’actriu de repartiment i a l’actor revelació: Karra Elejalde, Carmen Machi, que va recordar Amparo Baró -l’actriu barcelonina morta fa una setmana i amb la qual havia coincidit a la sèrie 7 vidas -, i Dani Rovira, que ahir tenia nervis per partida doble: com a nominat i i com a presentador d’una gala que va durar més de tres hores i mitja.

Rovira havia avançat que la nit tindria “molta música i humor blanc”. I així va ser tot el que va passar al Centre de Congressos Príncipe Felipe de l’Hotel Auditorium de Madrid. Si més no, tot el que hi havia al guió. Ana Belén va ser la primera a aparèixer a l’escenari. Tocava homenatjar el cinema espanyol amb música. Aquesta vegada el número musical, que algun any ha sigut més nyap que altra cosa, va ser prou digne gràcies a les veus de cantants com Lolita i Miguel Poveda, i a l’esforç d’Hugo Silva, Eduardo Noriega, Fran Perea i el mateix Rovira. Tots plegats van tancar el número cantant Resistiré, una declaració d’intencions rematada per Poveda.

“Fes bona cara, Nacho”

L’any passat el blanc de les crítiques van ser l’IVA, l’absència del ministre de Cultura, José Ignacio Wert, i el projecte de llei de l’avortament de qui encara era ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. Dotze mesos després, el temps ha escombrat de la història Gallardón, i Wert ha considerat que era millor donar la cara i entomar les crítiques des de la butaca del centre de congressos. El que no ha canviat és l’IVA al 21%, que continua emboirant les cares del sector. “Jo tinc en compte els que recapten els impostos i els que demanen que s’abaixin”, va dir ahir Wert fent equilibris.

Enguany, a les portes de l’hotel, s’hi van afegir les protestes dels treballadors de Televisió Espanyola, que denuncien la manipulació política, les retallades i la pèrdua de drets laborals. Tanmateix, a dins hi va haver més cares de felicitat que de crispació. I en el monòleg inicial Rovira, encara àgil, fresc i enginyós, va mirar de ser conciliador. “Puc tutejar-te?”, va dir dirigint-se a Wert. “Nacho, gaudeix i enamora’t de nosaltres”, va afegir després de recordar que la taquilla ha somrigut al cinema espanyol gràcies a pel·lícules com Ocho apellidos vascos i El Niño, els dos films més vistos del 2014. El públic va ser el destinatari dels agraïments del discurs del president de l’Acadèmia, Enrique González Macho. Tot i el moderat optimisme de les seves paraules, no hi va faltar una “reivindicació claríssima, la del maleït IVA”. “Ja va sent hora que ens abaixin l’IVA”, va reblar González Macho. I ara que comença un any electoral, i aprofitant la presència de Wert i d’altres polítics, es va dirigir als ambaixadors dels Estats Units i França, també presents a la gala, perquè són dos països que “fan de la cinematografia un tema d’estat”. El missatge està enviat. Pedro Sánchez, secretari del PSOE, va fer un tuit gairebé immediat prometent que abaixaria l’IVA cultural “al 5%”. L’autobús de campanya ja circula per les xarxes.

Almodóvar desencadenat

De la subtil fermesa de González Macho es va passar a la duresa de Pedro Almodóvar. “Bona nit, amics del cinema espanyol. Senyor Wert, vostè no hi està inclòs”, va etzibar Almodóvar a l’inici de la glosa dedicada a Antonio Banderas, que ahir va recollir el Goya honorífic.

Pel que fa a la triomfadora dels Gaudí, 10.000 km, ni Natalia Tena ni David Verdaguer no va tenir sort en les categories d’actriu i actor revelació, però Carlos Marques-Marcet es va endur el guardó al millor director novell. El cinema català, amb poc pes en les nominacions a part d’algunes coproduccions, va aconseguir altres premis, com ara el de direcció de producció per a Edmon Roch i Toni Novella ( El Niño ), el de so per a l’equip format per Marc Orts, Oriol Tarragó i Sergio Bürmann ( El Niño ) i el del curtmetratge de ficció per a Patrícia Font ( Cafè per emportar ).

Altres premis de la nit van ser per a Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo (pel·lícula d’animació) i Paco de Lucía: la búsqueda (documental).