Isaki Lacuesta: "Treballo molt perquè surto barat"

BARCELONAIsaki Lacuesta (Girona, 1975) ha sigut notícia per moltes raons en molts pocs dies. Acaba de rebre el Premi Nacional de cinema, el MoMA l'ha convidat per projectar el film Los pasos dobles , ha col·laborat en l'espectacle inaugural del Mercat de les Flors i en l'exposició de dansa de l'Arts Santa Mònica i és el convidat de la Fira Mediterrània de Manresa, que arrenca avui. TV3 li ha encarregat un documental sobre la dansa a Catalunya. A més, està rodant la seva primera comèdia i vol enllestir el pilot d'una sèrie d'humor britànic que es dirà Los telepáticos .

Isaki Lacuesta fent comèdia?

La pel·lícula que estic rodant ho és: Murieron por encima de sus posibilidades . És cinema polític, punk, negre, un retrat satíric d'Espanya. És la història de cinc personatges que la crisi destrueix, es tornen bojos, maten algú i es coneixen a la presó psiquiàtrica. Allà fan un pla per salvar l'economia espanyola i mundial, que és segrestar el president del Banc Central i torturar-lo.

És el que tu faries?

No, però crec en la idea catàrtica de l'art i el cinema. Jo estic en contra de la violència, però ens plantegem que alguna cosa hi hem de fer. L'art pot portar les coses als extrems.

Serà la teva cinta més comercial?

Per estadística ha de ser més comercial. Tot i que alguna vegada hem aconseguit fer menys que amb l'anterior, com amb Los condenados . Però aquesta reuneix elements que la poden fer més popular: que és comèdia, un tema d'actualitat i el repartiment [Albert Pla, Raúl Arévalo, Eduard Fernández, Emma Suárez, Sergi López, José Coronado, Ariadna Gil, Josep Maria Pou].

Per cert, felicitats pel Premi Nacional. Amb 37 anys. T'ho esperaves?

És l'avantatge dels països poc seriosos. El normal seria que te'l donessin quan el mereixes i tens una trajectòria consolidada. Aquí te'l donen abans i, en el fons, és més adient perquè és quan ho necessites. Thomas Bernhard deia que acceptar un Premi Nacional era com deixar que et caguessin al cap i que només el pots acceptar abans dels 40 anys, que és quan et fan falta els calés.

Per a què els faràs servir?

Per sobreviure. Tot i que tingui vuit o nou projectes en marxa alhora, la situació de la cultura és aquesta: o estàs a l'atur o tens vuit feines i cobres com si en tinguessis una. L'economia ara és molt irreal. Però crec en la idea de la feina i de fer-ne un valor, i el que faig és treballar molt.

N'hi ha que defensen la idea que sense diners l'art és més pur.

El 80% de les feines que fa la gent de la meva generació és per voluntarisme, però quan donen per descomptat que hem de fer-ho així em provoca indignació.

Ets el cineasta del moment, estàs...

No crec que ningú consideri que sóc el cineasta del moment! Se m'acudeixen molts altres noms, començant per en Bayona, que se sentirien ofesos si et sentissin, i amb raó.

D'acord, diguem que et reclamen de festivals de tot el món, teatres, fires, museus, televisions...

Sempre he fet el que he volgut. Tinc un espectre d'interessos molt ampli i això fa que pugui encaixar en diferents sol·licituds. I també treballo molt perquè acabo sent molt barat.

Has treballat amb ballarins i amb artistes plàstics. D'on beus?

Com a espectador sóc omnívor. Ho és la nostra generació en general. Hi ha hagut uns anys que l'educació pública ha estat bé i les classes mitjanes hem tingut a l'abast el coneixement. Això ens dóna un bagatge que ens permet mirar el cine i les arts d'una manera molt creuada.

¿El contacte amb altres disciplines és clau per a tu?

Molt. Frank Zappa per fotre's d'un crític deia que escriure sobre música era tan impossible com ballar sobre arquitectura. A mi no em sembla ridícul. En els exercicis de traduccions sempre perds alguna cosa, però pots descobrir un altre lloc. Treballar amb Cesc Gelabert, Miquel Barceló o Enric Casasses m'agrada perquè acabes arribant a un lloc on no hauries arribat mai tu sol des de la teva pròpia disciplina.

¿L'etiqueta d'experimental et molesta?

Em fa gràcia. Per mi experimental vol dir fer alguna cosa que no has fet mai. Si jo faig Lo imposible o una comèdia, com ara, per mi serà més experimental que una instal·lació a sis pantalles. I és el que intento fer, perquè m'avorreixo i perquè les millors coses surten de la fregadissa del primer cop, com passa amb l'amor o la música. Molts músics han fet el millor quan són joves i estan descobrint les rodes d'acords i hi troben la inspiració que després es converteix en fórmula.