Irrational man

Woody Allen aterra cada any amb una pel·lícula nova, però no tots els seus últims films són tan entretinguts i perversos com Irrational man. Ni tots, esclar, compten amb una parella amb tanta química com Joaquin Phoenix i Emma Stone, professor de filosofia i alumna avantatjada involucrats en una trama criminal. És cert que el cineasta de Nova York ja ha treballat en el passat sobre els mecanismes teòrics de la filosofia, com també ha anat fent variacions entorn de l’assassinat com un acte de justícia moral, però, a diferència de films com Delictes i faltes, aquí els motius dels protagonistes no tenen res a veure amb les grans passions que mouen el món, sinó que actuen per avorriment vital. I és en el retrat d’aquest fàstic que travessa l’escenari lluminós de Rhode Island i en els personatges que l’habiten on el director l’encerta del tot. Potser la crítica a l’ànim acomodatici d’una part de la societat americana és més lleugera que en les seves pel·lícules antigues, però Irrational man ens retorna a un Allen una mica més vivaç. |