Irma Vep: ¿i si la protagonista més trencadora de la història del cinema tingués més de 100 anys?

En el primer episodi d'Irma Vep, la sèrie que Olivier Assayas ha rodat a partir del seu film homònim del 1996, l'actriu protagonista, Mira (Alicia Vikander), pregunta al director per a qui treballa, René Vidal (Vincent Macaigne), a propòsit del personatge que ha d'interpretar. Qui és realment Irma Vep? Ens trobem en una sèrie sobre el rodatge d'un remake d'Els vampirs (1915-16), el serial de Louis Feuillade amb la mítica Musidora com a Vep. Vidal li explica a la Mira per què aquest rol va resultar tan trencador: lluny de la protagonista virginal i passiva típica de l'època, Irma Vep era un personatge obscur, la líder d'una banda de gàngsters que tenia atemorit tot París. A més, apareixia vestida només amb una granota negra que ressaltava totes les corbes del seu cos. Vestida així es movia per les teulades de la capital francesa, amb la sinuosa agilitat d'un personatge d'acció i l'elegància felina d'una artista de ballet. Amb Irma Vep, Musidora va subvertir tot allò que s'esperava d'una estrella i d'una protagonista femenina al cinema tot creant una icona de la pantalla d'una modernitat encara vigent. 

En seu el títol de culte del 1996, Assayas es preguntava si un cineasta vinculat a l'herència de la Nouvelle Vague (el René l'interpretava ni més ni menys que Jean-Pierre Léaud) podia rodar un remake d'un serial mut quan la indústria tirava cap a camins ben diferents. En aquesta primera versió, les mutacions en el món del cinema es feien paleses en part amb la nacionalitat de la nova Irma Vep. Gran coneixedor de les cinematografies asiàtiques, Assayas va encarregar el paper a Maggie Cheung, una actriu xinesa ja prou coneguda aleshores tot i que encara no havia assolit la fama mundial que li comportaria quatre anys després In the mood for love. En aquesta primera Irma Vep, que el paper d'una estrella icònicament francesa com Musidora l'heretés una actriu oriental generava una crisi interna. Amb la seva decisió, Assayas no només va anticipar el rol central que jugaria la cultura asiàtica amb el canvi de segle, també la tendència del cinema a la transnacionalitat.

El paper de les estrelles femenines

En la nova Irma Vep, que una sèrie francesa es rodi en anglès amb una estrella nord-americana d'origen suec ni tan sols és notícia. Però Assayas segueix reflexionant sobre l'essència del cinema i la pervivència de la seva màgia dins d'una indústria homogeneïtzadora. I para especial atenció en el paper que en tot plegat juguen les estrelles femenines. A partir de Musidora, el director de Personal shopper segueix reflexionant sobre què defineix una estrella, com marquen les pel·lícules en què intervenen i quin tipus de dinàmiques generen amb les altres dones amb què es relacionen, sobretot les seves assistents. 

Menys màgica i alhora més divertida que el film del 1996, la sèrie Irma Vep desprèn un encant especial. Sap oferir al·licients tant a la nova audiència de ficció televisiva, que para més atenció a les estrelles que als directors, com a la cinefília vella escola, encantada de veure els constants homenatges als serials muts. Encara que resulti paradoxal, en una ficció tan conscient del paper de les estrelles, els secundaris molts cops es mengen la funció, sobretot una esplendorosa Jeanne Balibar com a responsable de vestuari del rodatge i el sempre pertorbador Lars Eidinger com a actor germànic en l'estirp de Klaus Kinski, Udo Kier... o ell mateix. En la línia d'altres films recents d'Assayas i de la seva forma d'entendre el cinema, Irma Vep és també una història de fantasmes. Aquí, el de Maggie Cheung plana sobre tot el metratge, del primer a l'últim episodi, on per cert té un petit paper una altra estrella contemporània habitual d'Assayas, Kristen Stewart...