'L'esperit del temps', de Martí Domínguez, premi Òmnium de novel·la 2019

BarcelonaMartí Domínguez ha guanyat el premi Òmnium de novel·la 2019, el guardó més ben dotat a obra publicada, amb 20.000 euros directes per al guardonat i 5.000 euros més destinats a promoció. El jurat estava integrat per Maria Dasca Batalla, Rosa Cabré Monné, Carme Gregori Soldevila, Xavier Pla Barbero i Oriol Izquierdo Llopis. Marcel Mauri, vicepresident primer i portaveu d'Òmnium Cultural, ha desvelat el nom del guanyador aquest dilluns. "Vull agrair molt a Òmnium la tasca que fa i que consolida el territori literari dels Països Catalans", ha dit Martí Domínguez en el parlament de recepció. "La tasca d'Òmnium és crear ciutadans amb esperit crític".

Domínguez s'ha imposat a Irene Solà –Canto jo i la muntanya balla (Anagrama)– i a Jordi Lara –Sis nits d'agost (Edicions 1984)–. A L'esperit del temps (Proa), Domínguez torna a les seves novel·les d'inspiració històrica per presentar unes falses memòries d’un científic que va col·laborar activament en la política racial dels nazis. "És un ideòleg del nazisme des del camp universitari, i té una formació acadèmica de primeríssim nivell", ha aclarit Domínguez. "Em colpeix i m'interessa veure quins processos cognitius, quina fascinació ha permès que participessin en una creença ferma de crear una cosa distinta". També ha parlat de la culpabilitat del poble alemany: "Davant d’aquestes coses cal entendre que quan ve l'allau resulta molt difícil resistir-te a la inèrcia, l’esperit del temps que t’arrossega, un esperit que també pot ser bo, com la Revolució Francesa o el feminisme”.

Domínguez considera que aquest premi suposa una "culminació" a la seva trajectòria literària i alhora "reforça els vincles amb el País Valencià i anima els escriptors valencians a tenir més presència a Catalunya". L'escriptor confessa que ha invertit moltes energies literàries i personals: "No volia fer una cosa trivial o previsible, una novel·la de nazis". Davant del perill de la revifalla del feixisme, l'escriptor valencià assenyala que els laboratoris poden crear ciutadans de primera i de segona, o bé pot haver-hi un nazisme de tipus climàtic. "El que hem de valorar és que l'ètica ha de ser el que ens guiï, ja que som l'única espècie ètica".

Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà, és un relat ambientat a la vall de Camprodon i que es desplega en diferents veus narratives, algunes d'elles ben curioses com ara els elements naturals –els núvols, els cabirols, els bolets, les muntanyes...– en tot un exercici literari d'animisme. "Donar veu als núvols era una idea troncal quan vaig pensar escriure el llibre, volia mirar-me un tros de món i donar veu a tot aquell que hi havia passat i deixat un rastre", ha explicat Solà en l'entrevista que li ha fet prèvia al lliurament del premi la periodista Anna Guitart. "Amb paraules, amb literatura, tot és possible i es poden generar molts mons".

A Sis nits d'agost, Lara ressegueix els últims dies de l'activista Lluís Maria Xirinacs, que va marxar a morir sol a les muntanyes, i es planteja el perquè d'aquest gest suïcida, tot i que no va haver-hi violència, sinó que va ser una mort natural volguda. “Diuen que la nostra societat ha superat el tabú del sexe però n’hem fet un de la mort –ha opinat Lara–. Xirinacs va obrir camins fins i tot a l’hora de morir i va voler obrir un camí de reflexió, ¿com volem morir, què volem fer de la nostra mort, una fugida o una culminació de la nostra vida?”

La periodista Anna Guitart, que ha presentat l'acte, ha explicat que aquest premi és iniciativa de Jordi Cuixart, però que malauradament, mai ha pogut ser present en el seu lliurament. Jordi Lon, de la junta nacional d'Òmnium va llegir una carta de Cuixart, que fa referència a Isabel-Clara Simó: "La literatura ve a sacsejar la intel·ligència i la sensibilitat". Cadascun dels finalistes ha desvelat la dedicatòria que li han posat a Cuixart. "Jordi, com una muntanya, les meves ganes de conèixer-te, d’abraçar-te, de que estiguis a casa", signa Solà; “Per a Jordi Cuixart, lluitador incansable, indoblegable contra el feixisme”, Martí Domínguez, i "Som fets dels somnis dels que ens han precedit, ara cal culminar-ne uns quants, per a nosaltres i per a tothom, perquè cada dia que et lleves i et vesteixes és la humanitat sencera que triomfa", de Jordi Lara.