Irene Pujadas i Edgardo Dobry, premis Ciutat de Barcelona en literatura catalana i castellana

BarcelonaContinua el degoteig dels premis Ciutat de Barcelona 2021. Després dels de les categories artístiques anunciats dimarts, ara es coneixen els de les categories literàries. Els premiats han sigut Irene Pujades pels relats d'Els desperfectes (L'Altra Editorial) en literatura catalana; Edgardo Dobry per l’obra El parasimpático (Club Editor), en literatura castellana; el traductor Miquel Cabal per la feina feta amb Crim i càstig de Dostoievski, editat per Alpha, i Joana Masó per l'assaig Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia).

El premi en la categoria de literatura catalana per a Irene Pujades (Sant Just Desvern, 1990) l'ha atorgat per majoria un jurat format per Eulàlia Pérez Vallverdú (presidenta), Manuel Baixauli, Marta Orriols, Llucia Ramis i Esteve Plantada. Segons el jurat, Els desperfectes (premi Documenta 2020, ex aequo amb la novel·la Les closques, de Laia Viñas) és "un llibre de contes amb un humor esmolat i amb un estil vibrant que exigeix una lectura activa. El jurat premia l’atreviment i l’ambició literària i subratlla la significativa aportació a la tradició contística catalana de la premiada". En aquesta categoria hi ha una menció especial per a Ruderals, de Caterina Pérez, editat per Godall Edicions, per "l’elegància i la subtilesa dels seus relats".

Guardó especial el de traducció catalana, que recompensa la constància i el talent de Miquel Cabal (Barcelona, 1977) per la traducció de Crim i càstig, el clàssic immortal de Dostoievski, "per la riquesa de la llengua i la diversitat de registres, per la feina de contextualització del món representat en la novel·la, i per l’actualitat i l’oportunitat d’una obra universal que encara ens interpel·la”. Així ho ha considerat unànimement el jurat presidit per Victòria Alsina i completat per Marta Hernàndez Pibernat, Míriam Cano, Alba Dedeu i Susanna Rafart.

Pel que fa a la literatura castellana, el premi Ciutat de Barcelona s'ha concedit per unanimitat a El parasimpático, d'Edgardo Dobry (Rosario, Argentina, 1962), "un llibre de poemes que vessa, amb distància humorística, una llum càlida sobre allò ordinari per convertir-ho en extraordinari, amb un estil precís que assoleix la seva millor versió amb El Rèquiem final", diu el jurat integrat per Esther Zarraluki Rubió (presidenta), Neus Botellé, Juan Antonio Montiel, Anna Maria Iglesia Pagnotta i Miqui Otero. El jurat també ha fet una menció especial a La señora Potter no es exactamente Santa Claus (Literatura Random House), de Laura Fernández, "per la seva imaginació desbordant i per un estil i veu úniques en el panorama actual de la literatura espanyola".

El premi Agustí Duran i Sanpere d'assaig, humanitats i història de Barcelona l'ha atorgat per unanimitat el jurat format per Najat El Hachmi (presidenta), Julieta Piastro, Pau Alsina, Ramón González Férriz i Blanca Garcés, que reconeixen en l'assaig de Joana Masó (Barcelona, 1978) sobre el psiquiatra Francesc Tosquelles (Reus, 1912 - Granges d'Òlt, 1994) una gran "tasca de recerca per tractar un tema tan actual i rellevant com la comprensió del patiment psíquic en contexts de crisi política, cultural i social". El jurat també fa una menció especial a Amelia Tiganus per l’obra La revuelta de las putas, editada per Penguin Random House, "per la seva denúncia contundent d’una realitat invisibilitzada".

Enguany els premis s'aniran anunciant per etapes i s'entregaran el 15 de febrer al Saló de Cent de l'Ajuntament. Aquest any, els premis han passat de 19 a 14 categories, però no han perdut dotació, ja que el guardó puja de 7.000 a 9.500 euros (es perden els premis de comunicació, i per fusió hi ha un únic premi d'arts escèniques i una sola categoria d'arquitectura, urbanisme i disseny). Les ajudes a creadors impulsades el 2020 en comptes dels premis es mantenen. L’Ajuntament ha decidit mantenir les beques (rebatejades ara com Barcelona Crea) i sumar-les als premis, que recuperen la normalitat.