CRÍTICA DE CINEMA
Cultura08/04/2016

La invitación

**** Direcció: Karyn Kusama Guió: Phil Hay, Matt Manfredi. 90 min. EUA (2015). Amb Logan Marshall-Green, Michiel Huisman, Tammy Blanchard. Per a qui li sembli sospitosa l’obsessió de viure-ho tot en positiu

Eulàlia Iglesias
i Eulàlia Iglesias

Aquella incomoditat de quan una antiga parella et convida, després de molt de temps, a una vetllada amb nous i vells amics presideix l’inici de La invitación. En Will i la seva nòvia actual es disposen a assistir a un sopar convidats per l’Eden, l’exdona d’ell, a la casa on vivien plegats. En Will i l’Eden no només es van separar, sinó que també comparteixen un trauma del passat que cadascú intenta superar a la seva manera. La directora Karyn Kusama filma l’antiga llar compartida com la caixa de ressonància dels records, tant els bons com els dolorosos, del protagonista. Des de l’arribada a la casa, La invitación va derivant del drama íntim al thriller sense deixar de mantenir en tensió els espectadors. Kusama firma un viatge inesperat cap al terror amb una sublectura molt adient sobre els cultes i les pseudoteràpies que converteixen la recerca de la felicitat absoluta en el camí més directe a l’infern. El fet que la major part del film transcorri en un espai tancat, en una residència dels turons de Los Angeles, atorga a la pel·lícula un vincle inevitable amb Roman Polanski. |