El primer cas dels ‘investigadors’ Jordi Basté i Marc Artigau

BarcelonaLa mort no fa concessions ni a l’hora de sopar. A l’investigador Albert Martínez se li apareix al capvespre, mentre celebra l’aniversari d’un amic a un restaurant de la Barceloneta. Durant l’àpat, el detectiu observa com dos homes caminen per l’espigó de la Mar Bella. Al cap d’una estona, només en torna un. Les incògnites darrere d’aquesta escena inquietant vehiculen 'Un home cau' (Rosa dels Vents), la novel·la escrita a quatre mans pel dramaturg Marc Artigau i el periodista Jordi Basté, que debuta en la ficció.

“La idea inicial del llibre era valorar un mateix fet des de dos angles diferents”, explica el presentador d’'El món a Rac1'. Amb aquesta voluntat, els autors han construït dues trames que es mouen en paral·lel i que, aparentment, només estan enllaçades per la mort de l’espigó. El primer fil narratiu, a mans de Basté, relata les descobertes del detectiu a mesura que aprofundeix en els fets, mentre que el segon, a càrrec d’Artigau, se centra en les misèries d’una família burgesa influent i farcida de secrets. “Són dues veus molt diferents. És fàcil esbrinar qui ha escrit què”, afirma el dramaturg, que avança que “els dos camins s’aniran trobant al llarg de la novel·la”.

La caiguda del títol no només fa referència a l’escena de l’espigó, sinó que també és una metàfora per abordar, segons Artigau, “certes realitats que són molt dures sense anestèsia”. El suïcidi i l’eutanàsia, els estralls d’una malaltia terminal i les relacions entre pares i fills conflueixen a l’obra a través d’uns personatges “que estan perdent coses i no saben on són”.

«Ja sé que em diran ‘mediàtic’»

Sobre la seva incursió en el món de la literatura, Basté admet: “Ja sé que em diran «el mediàtic». Per a molts es pot veure com una intromissió i ho entenc, però vull reivindicar la figura del comunicador i la possibilitat de comunicar de moltes maneres”. També ha reconegut que, després d’aquesta experiència literària, entén els escriptors. “Pensava que era una pedanteria quan diuen que no poden controlar els seus personatges, però ara veig que no, que creixen i creixen”, assegura.

El seu investigador es caracteritza per un caràcter agre, “de català nyec-nyec” però “entranyable i bon vividor”, el descriu Basté, que aclareix que l’Albert Martínez “és un compendi de molta gent”. L’humor apareix a la novel·la a partir de la mirada àcida del personatge, que “és tan cínic que en alguns moments ratlla el patetisme”, diu el periodista. Barcelona també deixa una empremta profunda a la novel·la.

Els personatges transiten per l’Eixample, Gràcia i Sarrià i fan vida als bars i restaurants, mitjançant els quals la gastronomia adquireix un pes important en la història. Els autors han dotat la ciutat d’aquesta forta presència amb la intenció de fer, segons el periodista, “una declaració d’amor cap a Barcelona, el mestissatge i els seus racons”.

La creació d’'Un home cau' ha estat una experiència nova tant per Basté com per Artigau, ja que abans cap dels dos havia escrit ficció a quatre mans. “Al principi m’espantava molt. Però he descobert una altra manera de treballar en equip i ens ho hem passat molt bé”, admet el periodista, que cita Agatha Christie i Manuel Vázquez Montalbán com a referents del gènere negre. Artigau hi afegeix Eduardo Mendoza i explica que van acordar una sèrie de punts en comú per a la història, però que alguns aspectes s’han anat modificant a mesura que escrivien. “Vinc del món del teatre i entenc que en un procés creatiu no es pot donar res per sabut des del principi”, precisa el dramaturg de 'Caïm i Abel' i 'Un mosquit petit'.

Després d’escriure 'Un home cau' durant dos anys, els autors ja pensen en una segona novel·la que doni continuïtat a les vivències de l’investigador Martínez. Basté reconeix que tenen “alguna idea”, però admet que aquest segon llibre dependrà “de la rebuda de la gent”.