Com introduir la filosofia a les nostres vides
El quart festival Barcelona Pensa organitza una marató de 24 hores i reivindica les dones filòsofes
Barcelona“No es tracta de preguntar si cal filosofar o no. Filosofem perquè és obligatori. És fatal. La nostra consciència es planteja qüestions i hem d’intentar resoldre-les”, escriu Witold Gombrowicz a Curs de filosofia en sis hores i quart, que acaba de publicar en català Àtic dels Llibres. L’èxit del festival Barcelona Pensa -a l’última edició hi van assistir més de 3.000 persones-, que començarà aquesta nit i s’allargarà durant tota la jornada de demà, constata que la filosofia sedueix i que la societat, sobretot en moments d’incertesa, com diu Gombrowicz, la necessita. “La resposta que hem tingut els anys anteriors demostra que la societat té ganes de filosofia”, afirma Núria Sara Miras, que dirigeix la quarta edició del festival amb José Díez.
Aquest any el festival aposta per una marató sense interrupcions: 24 hores amb 28 activitats repartides per nou espais. Aquesta intensa jornada dedicada a qüestionar-ho tot comença avui a la nit amb sessions sobre els territoris més obscurs de la consciència, ocultisme, ciència dels estels, somnis i lectures de Simone de Beauvoir, Stefan Zweig i Joan Fuster fins a l’hora d’esmorzar. “Apostem per un festival transversal que arribi a totes les edats i extraccions socials”, diu Díez. “Al capdavall, la filosofia reprodueix el diàleg del carrer, no l’hem de buscar sinó que hi és”, assegura Miras. La filosofia fa temps que va sortir de l’àmbit acadèmic amb publicacions divulgatives que s’han convertit en bestsellers, com El món de Sofia de Jostein Gaarder. “Abans la filosofia potser era més elitista perquè les tertúlies filosòfiques es produïen en espais d’esbarjo intel·lectual només accessibles per a una minoria, però hi ha una democratització creixent del saber”, diu Díez.
Filosofia amb Mario Bros
La filosofia, doncs, ja no és monopoli de ningú i s’escola per tots els àmbits. Els Monty Python ja portaven la filosofia al terreny de la paròdia el 1972 amb el partit de futbol que disputaven l’equip alemany format per Kant, Hegel, Leibniz i Heidegger, i el grec amb Plató, Aristòtil i Sòcrates, entre d’altres. Amb les noves tecnologies, la filosofia fins i tot ha arribat als videojocs: 8-Bit Philosophy proposa entendre el marxisme a través de Mario Bros, assimilar la caverna de Plató a Zelda o aprendre a llegir El mite de Sísif de Camus amb Donkey Kong. Herder ha tret una col·lecció de manga en què els protagonistes són Nietzsche i Maquiavel, i a YouTube hi ha versions raperes de combats dialèctics entre Keynes i Hayek.
En una societat tan canviant, en què els valors muten i es capgiren, la capacitat de reflexionar es pot divulgar de manera transgressora. Hi ha una eclosió de documentals força trencadors, com Examined life (2008), en què es convida vuit pensadors moderns (Cornel West, Michael Hardt, Judith Butler, Peter Singer, Avital Ronell, Martha Nussbaum i Slavoj Zizek) a exposar les seves idees des d’un punt de vista pràctic. Zizek, una superestrella de la filosofia, és també el protagonista de Guia del cinema per a pervertits (2006) i Guia de les ideologies per a pervertits (2012), tots dirigits per Sophie Fiennes. Entre altres coses, el polèmic filòsof d’origen eslovè afirma que el cinema és “la més perversa de les arts”: “No et diu només què has de desitjar sinó com ho has de desitjar”.
Al marge dels recursos que es poden trobar a la xarxa, al cinema o a les biblioteques i llibreries, Miras destaca que la ciutat és plena de recursos filosòfics. “A Barcelona hi ha moltes iniciatives i moltes activitats a l’entorn del pensament”, afirma Miras. Per exemple, les conferències del CCCB i diferents sessions al Palau de la Virreina, la Casa Elizalde, el Centre Cívic Casa Golferichs i la Fabra i Coats.
El Barcelona Pensa va ser el primer festival de filosofia que es va fer a l’Estat, però després l’han seguit diferents ciutats com Madrid, Màlaga i València. En aquests temps que sovint les xarxes són com una batalla campal, els directors del Barcelona Pensa reivindiquen la idoneïtat del festival. “La filosofia ens ajuda a no precipitar-nos a l’hora de fer judicis i a tenir una bona predisposició empàtica”, reflexiona Núria Sara Miras. “A molta gent li agrada que sembli que pensa però si la qüestió es torna difícil ho deixen estar. El festival permet que la gent dediqui més temps a pensar”, conclou Díez.
Les propostes del Barcelona Pensa
Explorar els pensaments que hi ha darrere el pa
Menjar pa, explorar si les diferents maneres de presentar-lo i conceptualitzar-lo fan canviar la percepció que en tenim o investigar què hi ha al darrere d’aquest aliment ancestral és la proposta culinària del festival.
Passejar-se filosòficament per les exposicions
Una altra activitat és trobar quin pensament hi ha darrere les exposicions Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona del Muhba i Barcelona vista des del Besòs al Palau de la Virreina.
Acostar la filosofia als nens i adolescents
El Barcelona Pensa acosta la filosofia als més petits amb una trobada amb diferents escoles a la Facultat de Filosofia de la UB, i als adolescents amb Fotofilosofia, en què es respon a una pregunta amb una imatge.
La reivindicació de les dones filòsofes
El festival vol reivindicar les dones filòsofes, sobretot les que provenen de cultures no europees, com Angela Davis, Carol Stack, Pratibha Parmar, Chimamanda Ngozie Adichie i Magdalene Ang-Lygate.