L'Institut Ramon Llull continuarà depenent del departament de Cultura
La Institució de les Lletres Catalanes tampoc estarà adscrita al nou departament de Política Lingüística de la Generalitat
Barcelona"Reconec que d’entrada no m’agrada gota que la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull depenguin ara del vostre departament –escrivia fa uns dies el novel·lista Joan-Lluís Lluís a Francesc Xavier Vila, conseller del nou departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, en un article a Vilaweb–. Jo, modestament, quan escric una novel·la no faig política lingüística, m’esforço a fer literatura i, doncs, cultura".
A la carta oberta de l'autor de Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor, 2021) s'hi va afegir aquest dimecres la filòloga i exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga a les pàgines de l'ARA. "En el decret de creació del nou departament s’explicita que s’adscriuen a la nova conselleria la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, és a dir, la literatura se’n va del departament de Cultura", començava el text, que feia paleses algunes de les contradiccions d'aquesta decisió, com ara que l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), entitats de dret públic que regulen els ajuts a la creació en totes les seves manifestacions, continuessin depenent de Cultura si la Institució de les Lletres Catalanes –que ja no en formaria part– es dedicava a vehicular subvencions literàries. "Si separem la llengua i la literatura de la cultura, correm el perill de crear un abisme", advertia Vilallonga.
Evitar que el malentès es faci gros
Fonts del departament de Política Lingüística han desmentit que una institució i l'altra hi estiguin finalment vinculades. "Tant l'Institut Ramon Llull com la Institució de les Lletres Catalanes continuaran depenent del departament de Cultura –han avançat–. Hi ha hagut un problema amb el decret de creació inicial del nou departament, i és bo que es comenci a saber perquè el malentès no es faci més gran". Fa menys de dues setmanes, amb la constitució del nou govern de la Generalitat presidit per Salvador Illa, es va fer pública la creació de dues noves conselleries: la d'Esports i la de Política Lingüística, que fins ara havia estat una secretaria del departament de Cultura, dirigida també pel sociolingüista Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966), que ara n'és el conseller.
"El nou departament de Política Lingüística de la Generalitat està definint els seus àmbits d'acció que inclouran, a més de la promoció i el foment de la llengua catalana previst al decret de creació, la promoció i el foment de l'occità, l'aranès a Aran, i de la llengua de signes catalana", precisen fonts de Política Lingüística, que en les pròximes setmanes han de presentar els seus plans, que entre altres qüestions han d'abordar les 100 mesures transversals per millorar la situació del català i han d'engegar un ambiciós Pacte Nacional per la Llengua. El departament també "impulsarà i coordinarà la política lingüística del conjunt del Govern, desenvoluparà les polítiques per fomentar els usos del català en tots els àmbits de la societat i vetllarà per la disponibilitat de productes i serveis en aquesta llengua, a més de garantir-ne l'ús a les institucions", afegeixen les mateixes fonts de Política Lingüística, que recorden que "els òrgans amb personalitat jurídica pròpia que en dependran seran el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Centre de Terminologia Termcat", creats el 1988 i el 1985, respectivament, i fins ara adscrits al departament de Cultura.
En els darrers pressupostos aprovats pel Parlament de Catalunya l’any 2023, al departament de Cultura li corresponia l’1,6% del total, és a dir 476,8 milions d’euros (un increment de 100 milions respecte a l'exercici anterior). La nova consellera de Cultura, Sònia Hernández (Barcelona, 1968), recollirà la petició d'arribar al 2% del total feta des del 2020 per Actua Cultura, que aglutina sectors professionals com el de l'edició, les arts escèniques, l'audiovisual, la música i les arts visuals. Caldrà veure quin percentatge de recursos s'acaba assignant a Cultura i Política Lingüística, ara que són dos departaments independents.
