Inio Asano: “Als joves japonesos no els falta res, però se senten buits”

BarcelonaMangues com Solanin i Buenas noches, Punpun han fet d’Inio Asano (Ibaraki, 1980) el gran retratista de l’angoixa existencial de la joventut japonesa actual. El Saló del Manga ha reconegut el seu talent amb el premi al millor autor en actiu.

Els joves que retrata estan perduts, plens de dubtes i recelen del món adult. És així com els veu?

Sí, és una visió realista. Als joves japonesos no els falta res, però se senten buits. Hi ha una gran insatisfacció latent i no sé com es pot resoldre. M’ho pregunto en les meves obres. Tampoc sé per què ens sentim així. Jo mateix, que he aconseguit un cert èxit, no m’he sentit mai satisfet.

A Buenas noches, Punpun volia dibuixar tots els personatges amb gargots, però l’editor no l’hi va permetre. Es va sentir frustrat?

No, perquè almenys em va deixar dibuixar així el protagonista. Al manga hi ha moltes restriccions, és cert. Els lectors tenen molt poder: si no els agrada una cosa, es talla. Però sóc un dels autors amb més llibertat.

Retrata el sexe de manera singular.

Jo aspiro a la naturalitat. Així que és normal que de tant en tant hi hagi sexe. A La chica de la orilla del mar, com que es publicava en una revista petita, fins i tot em vaig atrevir a retratar el sexe de dos adolescents. Ho volia fer perquè, d’aquí poc, al Japó segur que no serà legal fer-ho.