27. La Brigada Estadística Interior de Manuel Chamorro Cuervas-Mons

BarcelonaEl contraespionatge francès a Barcelona també va seguir de prop els serveis d’intel·ligència espanyols. Entre la teranyina de seccions i branques que no ens pararem a dibuixar, hi destacava la Brigada Estadística Interior que dirigia el comandant Chamorro, que era la secció més activa del Servicio de Información Militar (SIM) de la 4a Regió Militar. Tenia la seu a la Via Laietana, 47, 2n.

Manuel Chamorro Cuervas-Mons (Logronyo, 1906) estava casat amb María Luisa Tormo de León (Barcelona, 1910), amb qui va tenir tres filles, nascudes a Barcelona: María Luisa (1930), Ana María (1931) i María Sol (1934). Chamorro vivia en una torre (Mare de Déu del Coll, 38) amb la seva família i el seu germà Luis, que treballava a Guinea Equatorial; però també disposava d’un despatx personal al número 67 de la Travessera de Gràcia que també feien servir altres agents. Chamorro (àlies Gonzalo) disposava d’un gran nombre d’agents que, disseminats per tot Catalunya, li subministraven informacions de tota mena: fileres enemigues, refugiats clandestins, detencions, etc. Un dels punts calents era el pas clandestí de la frontera per Puigcerdà i Llívia, on Chamorro tenia agents de confiança com Isidoro Cabecerán Grau, Higinio Clotas, Juan Bosch, Manuel Leyva, els germans Ignacio i José María Molins, Enrique Socías, Ferrusola, Polo, Anselmo Roig, Pepe Nucete, López Viñuales (àlies Don Mariano), Simón Pujol, Pierre Cassu (àlies Peret) o el comandant Salsas, entre els més destacats, ja que a les llistes d’agents del SIM a Catalunya que es conserven a l’arxiu de Vincennes n’hi ha més de 200 amb una breu sinopsi biogràfica de cadascun d’ells. Molts d’aquests agents eren, paral·lelament, traficants fronterers de tota mena de productes que revenien a Barcelona.

Les relacions entre la Brigada Estadística Interior i l’Abwehr barceloní van ser més que fluides entre el 1939 i el 1944. Hi ha diversos informes on es detallen les missions i les comunicacions que compartien, els agents que intercanviaven, els itineraris de pas fronterer que es prestaven i les periòdiques reunions que duien a terme a la seu del SIM de la Via Laietana. El més sorprenent, però, són els informes sobre les relacions que van establir –perquè les van establir!– entre Manuel Chamorro i el mateix contraespionatge francès a Barcelona a partir de l’estiu del 1944.

Ja coneixem el context: França havia quedat alliberada pels aliats i la caiguda del nazisme era solament una qüestió de temps. Això va provocar un cert acostament, més tàctic que ideològic, per part de les autoritats franquistes amb els consolats aliats a Barcelona: el britànic, el nord-americà i el nou consolat francès del govern de De Gaulle. Jugaven, certament, a dues bandes: el cos els demanava una cosa però el seny els obligava a fer veure que tenien bones relacions amb els aliats. Fruit d’aquell context, Manuel Chamorro va passar a ser un agent infiltrat del contraespionatge francès al SIM espanyol; i no va ser pas l’únic agent infiltrat. Hi ha diversos documents que ho proven: el seu codi secret era el W 10.000...

I al capítol 28: "Els serveis d’intel·ligència italians a Barcelona"