19. La venda de moneda francesa de Vichy a Barcelona

BarcelonaPrimer l’alliberament de França i vuit mesos després l’esfondrament d’Alemanya van provocar un gran moviment de diners, béns i valors nazis que buscaven la seguretat a l’Espanya de Franco. L’immens espoli que els nazis van dur a terme a França durant quatre anys va provocar que a partir de l’agost del 1944 ingents quantitats de francs francesos, autèntiques fortunes, travessessin la frontera en sentit sud.

En un doble informe del contraespionatge francès del 17 de novembre del 1944 s’exposen els tripijocs de l’Abwehr barceloní amb el tràfic de bitllets de francs francesos. En cap cas es diu en aquests informes que es tracti de bitllets falsos, com en altres ocasions: ara es tractava d’una venda massiva de moneda francesa vichyssoise per part dels serveis d’intel·ligència alemanys, que eren a Barcelona en un moment –la segona meitat del 1944– en què necessitaven convertir urgentment les ingents sumes de francs francesos que ells disposaven en una França que ja no ocupaven en altres monedes per no perdre’n el 100% del valor. Dit d’una altra manera: els alemanys preferien malvendre les moltes divises franceses de què disposaven, fins i tot, en països tan deficitaris econòmicament com ho era llavors Espanya.

La pregunta seria: ¿els barcelonins que van caure en aquesta suposada trampa comprant moneda francesa a baix preu van perdre la seva inversió? La resposta, sorprenentment, és que no, que no només no van perdre diners, sinó que en van guanyar. Per què no van perdre diners? Per què en van guanyar?

Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, després de diversos enfrontaments polítics sobre la nova paritat del franc francès –cosa que, per exemple, va fer dimitir el ministre d’economia Pierre Mendes-France, que proposava una paritat 2 per 1 (2 per al nou franc francès de De Gaulle i 1 per al vell franc de Vichy)–, el nou Gouvernement Provisoire de la République Française (GPRF), seguint les indicacions del ministre de finances René Pleven, es va decidir a establir la paritat 1/1 entre el franc francès i el franc de Vichy, que era el franc que va posar a la venda l’Abwehr nazi a Barcelona. Per tant, els barcelonins que van comprar aquells bitllets de francs de Vichy per sota del preu de canvi oficial (la documentació parla d’un preu que rondava el 50%), i que rarament podrien viatjar a França per canviar-los, els van poder canviar als bancs de la ciutat al seu preu normalitzat a França fins l’any 1958, any en què aquell franc vell va ser substituït pel franc nou que circularia fins a l’arribada de l’euro l’1 de gener del 2002. Per contra, els que va perdre un munt de diners en el canvi van ser els venedors alemanys, perquè el van vendre a Barcelona molt per sota del seu canvi habitual per treure-se’ls de sobre, al pensar que aquella moneda vichyssoise, amb l’arribada del govern del general De Gaulle, no valdria res. Es van equivocar de mig a mig.

El llocs on es venien habitualment els bitllets francesos eren els grans hotels i les cafeteries del centre de Barcelona.

I al capítol 20: "Ubaldo de la Fuente, conserge de l’Hotel Ritz de Barcelona, agent doble"

"