La Inesperada, un nou festival amb la no-ficció per bandera

BarcelonaNo totes les notícies relacionades amb el cinema havien de ser dolentes. Enmig d'una pandèmia que ha buidat de blockbusters les sales i ha obligat a tancar molts locals fins que la situació no millori, un festival engega aquest dijous una primera edició modesta en títols –només 14, entre llargs i curts– i convidats internacionals però exquisida pel que fa a la programació. La Inesperada, que se celebrarà al cinema Zumzeig i a la Filmoteca de Catalunya, està dedicat al cinema de no-ficció i neix amb la voluntat d'obrir una finestra a títols internacionals i d'autors locals que no circulin prou pels festivals i canals d'exhibició habituals.

Els impulsors d'aquesta aventura són la cineasta Nuria Giménez Lorang –directora de l'aclamada 'My mexican Bretzel'– i el crític i programador Miquel Martí Freixas, dos amics apassionats pel cinema de no-ficció que aposten per un “cinema lligat a la contemporaneïtat”, tant pel que fa al llenguatge com a les temàtiques i la voluntat d'innovació. “Tot i que la majoria de pel·lícules del festival expliquen històries i fets reals, són obres que fugen de la mirada periodística i de l'objectivat –apunta Freixas–. Es tracta d'un cinema més lliure amb una relació amb la realitat més subjectiva, metafòrica i surrealista”. Un exemple seria Il n'y aura plus de nuit, que s'aproxima a les guerres actuals a través d'enregistraments de pilots d'helicòpters en missió a l'Orient Mitjà. Però també la immersió sensorial en el paisatge escocès de les illes Hèbrides Exteriors de The two sights o el retrat d'un barri de Plovdiv, a Bulgària, a través dels ulls d'una nena de tres anys a Blue eyes and colorful dress.

Dos clàssics del documental

La Filmoteca acollirà els títols internacionals del festival, incloses les dues obres clau de la història de la no-ficció que recupera La Inesperada: De l’autre côté, de Chantal Akerman, un impressionant treball sobre els moviments migratoris a la frontera de Mèxic i els Estats Units, i el documental sobre una leproseria The house is black, de la iraniana Forugh Farrokhzad. “Són dues obres de directores, que sempre costen més de veure, però també les triem perquè les dues retraten persones que queden fora de la societat, marginades d'alguna manera”, explica Freixas.

La collita local es concentrà el cap de setmana al Zumzeig i inclou títols de cineastes amb repercussió internacional però no gaire coneguts a casa nostra com Manel Raga, seleccionat a Venècia i Locarno, que presenta a La Inesperada el seu Homenatge a Judes. Més consagrada està Carla Simón, de qui es projectarà Correspondència, els seu intercanvis fílmics amb la cineasta xilena Dominga Sotomayor. La majoria dels títols d'autoria local són peces curtes i de difícil encaix en la distribució convencional com el treball sobre imatges en Super 8 de Marga Almirall a Elena Universo. L'únic llarg és Pedra pàtria, un assaig sobre les arrels geogràfiques i familiars del director menorquí Macià Florit.