Inés Boza i Giulia Valle sumen talents al Sismògraf

La festa s’ha acabat. Gairebé tothom ha marxat cap a casa, els músics de la banda ja es poden treure la jaqueta de lluentons de les nits de bolo. Però no tenen ganes de baixar de l’escenari, ara poden dedicar-se als ritmes que els agraden de veritat. I, com ells, alguns noctàmbuls despistats decideixen allargar una mica més la vetllada, confosa ja amb la matinada. En aquest marc té lloc Eden Club, un espectacle sorgit de la confluència de dues forces de la natura Eden Club, la ballarina i coreògrafa Inés Boza i la contrabaixista i compositora musical Giulia Valle. L’espectacle s’estrena aquesta nit al festival Sismògraf d’Olot, que n’és coproductor juntament amb els altres dos festivals que l’acolliran després, el Mercat de Música Viva de Vic i el Grec de Barcelona.

Boza i Valle fa no gaire que es coneixen però han forjat una estreta complicitat. Parlen manllevant-se el torn, l’una acaba la frase començada per l’altra, les dues emocionades pel resultat de la feina conjunta. A la líder de la companyia de dansa contemporània Senza Tempo li rondava pel cap la idea de fer una peça sobre les passions, sobre situacions viscudes en un temps indefinit, qui sap si real o somiat, en la intimitat dels racons d’una sala de festes. Li faltava la banda sonora que pogués contextualitzar la història i permetés també la integració dels músics en la història, i en un concert de la Giulia va veure la llum: “Quan la vaig veure vaig pensar que balla en escena”. I la Giulia, convençuda que les seves composicions són molt coreogràfiques, tenia moltes ganes de posar-les en el context d’un espectacle.

En aquest colze a colze entre disciplines, Inés Boza va posar el guió, una partitura clara de cap on volia anar, i Giulia Valle va aportar composicions ja existents i en va escriure (o adaptar) d’altres fetes expressament per a Eden Club.

El resultat és una peça en què, com indiquen les seves creadores, el contrast hi està molt present. Començant per l’arc d’edat dels cinc actors-ballarins (Toni Mira, Viviane Calvitti, Carla Pérez Mora, Junyi Sun i la mateixa Boza), d’entre 28 i 59 anys. Boza vol reivindicar la diversitat de la dansa, “no n’hi ha una, n’hi ha moltes”, diu, tant per les diferents tècniques i tradicions com per les aportacions personals de cadascú. La música és també molt colorida, des dels ritmes més populars fins a les pautes més clàssiques i els sons electrònics. “Tot és música. De fet, tant jo com els músics de la meva estirp creiem que només hi ha dos tipus de música: la bona i la dolenta”, descriu la compositora i directora musical de l’espectacle, entusiasmada amb el conjunt d’instrumentistes reunits per fer-lo: David Pastor (trompeta, fluegelhorn, efectes), Pablo Selnik (flautes), Edurne Arizu (acordió) i Josep Cordobés (bateria i percussió), a més d’ella mateixa al contrabaix.

Valle i Boza s’avenen molt també en una altra cosa: la voluntat d’arribar al públic. Lluny de qualsevol eclecticisme i vocació elitista, Valle creu que la música s’ha de treballar molt amb el cap per poder arribar al cor de qui l’escolta, i Boza no vol ni sentir parlar d’aquella dansa elitista que imposa una barrera infranquejable amb l’espectador. El que ella fa, explica, és dansa teatre, i la dansa “mai és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà”.

Sismògraf i els nous públics

El Sismògraf, on Eden Club s’estrena aquesta nit, arriba enguany a la vuitena edició convertit des de fa dos anys en mercat estratègic per a la dansa. Això significa que hi assisteixen desenes de programadors, amb la voluntat d’impulsar un circuit efectiu per a la dansa i eixamplar-ne els públics. Entre els 40 espectacles programats pel festival, que s’allargarà fins al diumenge 3 d’abril, hi ha cinc estrenes de coproduccions pròpies i dos muntatges internacionals. La nova aventura escènica de la Fundación Collado - Van Hoestengerghe, un espectacle de dansa aèria amb música electrònica a càrrec de Strada Aerial Show, i els tràilers escènics (peces de menys de cinc minuts de duració) del col·lectiu GRUA són alguns dels atractius d’un festival que enguany tindrà una sèrie de “rèpliques”, espectacles que es posaran en escena fora dels quatre dies del festival i n’allargaran la programació fins a finals d’abril.|

Sismògraf: ‘Eden Club’ Creació i direcció escènica: Inés Boza. Composició i direcció musical: Giulia Valle. Sala Torín (Olot) Divendres 1 d’abril