Tots els dubtes que va sembrar l'1-O

BarcelonaQui més qui menys, tots els catalans recorden el 2017 com un any de convulsió social. La sacsejada política de l'1 d'Octubre va marcar un abans i un després a la història del país, que ja venia commocionat pels atemptats del 17 d'agost de Barcelona i Cambrils. Van ser uns mesos intensos que, gairebé tres anys després, el dramaturg Jordi Casanovas trasllada al teatre per reviure des de la distància amb Alguns dies d'ahir. "L'experiència viscuda de cada espectador fa que l'obra canviï en funció de la memòria de cadascú", explica l'actor Abel Folk, que a l'escenari interpreta el Jaume, un independentista convençut i propietari d'una impremta. "No crec que mai a la vida hagi fet res tan allunyat al que soc jo. Aquest personatge està a les antípodes de mi", afegeix Folk. El muntatge està dirigit per Ferran Utzet i ha voltat per Catalunya abans d'arribar aquest dimecres a La Villarroel, on s'estarà fins al 27 de juny. La companyia ja ha pogut comprovar com el públic el rep de maneres molt diferents segons els seus records. "Hi ha dies que sembla una comèdia i d'altres que sembla un drama", diu Folk.

Alguns dies d'ahir porta a escena els dubtes, els conflictes interns i les preocupacions que van planar sobre moltes famílies catalanes durant la tardor del 2017. Casanovas crea un ecosistema domèstic de quatre personatges en què cadascun d'ells discrepa ideològicament dels altres. El patriarca (Folk) es dedica en cos i ànima a organitzar el referèndum, mentre que el fill petit (Francesc Cuéllar) és més radical i està disposat a tot per aconseguir la independència. Les seves visions es contraposen amb les de la mare (Míriam Iscla), que veu els esdeveniments polítics amb desafecció, i la filla gran (Marta Ossó), que té una parella contrària a la independència i se situa ideològicament entre ella i la seva família. L'espectacle els acompanya a mesura que van passant els dies: comença amb la mort del terrorista de la Rambla a Subirats i acaba amb la sentència del Procés, passant per l'entrada policial a la seu del departament d'Economia, l'1-O i la declaració d'independència.

Com ha canviat la mirada sobre la independència

"Exposa les converses que es van tenir aquells dies, però no s'inclina políticament per cap opció", diu Ferran Utzet. Alguns dies d'ahir vol reflectir com les mirades dels ciutadans sobre la independència han evolucionat amb el temps i com ara recordem aquells fets des d'una altra perspectiva. "Ja no pensem el mateix que aleshores. És interessant recordar el que crèiem aquells dies i veure com, en alguns casos, hi ha hagut un canvi de posicionament", diu el director. Però més enllà de la qüestió política, l'obra també aprofundeix en els dilemes personals dels protagonistes. Pren una força especial el personatge de la mare, que és professora en un institut i va patir un accident que la va descol·locar. "Encara no sap on trobar-se al món, és una dona que es fa moltes preguntes", apunta Casanovas.

El muntatge transcorre a la taula del menjador de la família, on tots troben l'atmosfera de confiança i intimitat necessària per confrontar les seves opinions. Amb tot plegat, Alguns dies d'ahir busca rescatar aquelles vivències de la memòria del públic per convidar-lo a reflexionar. "Molta gent ens diu que es va identificant en cadascun de nosaltres en funció del moment —explica Iscla—. El que busca l'espectacle és una mica això, provocar que tothom tingui ganes de baixar a la taula i posar-se a debatre".