La vaga indefinida s’enquista al Macba i l’Arxiu Històric de Barcelona
El comitè de vaga crida els companys dels altres museus gestionats per Ciut’art a secundar les aturades dimecres i dijous
BarcelonaEl conflicte entre els treballadors de Ciut’art, l’adjudicatària del servei d’atenció al públic de nombrosos museus de Barcelona, continua obert: el Macba i l’Arxiu Històric de Barcelona celebren aquest dimecres la setena jornada de vaga indefinida, i el comitè de vaga ha convocat dues jornades d’aturades, dimecres i dijous, a tots els centres que gestiona l’empresa, entre els quals hi ha la Fundació Joan Miró, el Museu del Disseny, la Fundació Antoni Tàpies, el CCCB, La Virreina, el Reial Monestir de Pedralbes i el Museu de la Música. Està previst que els treballadors es reuneixin avui en assemblea per analitzar la situació i també hi haurà un piquet que recorrerà tots els centres.
Els treballadors de Ciut’art ja van fer tres jornades de vaga el juny de l’any passat. Aleshores reclamaven “la regularització dels contractes en frau de llei i el reconeixement del caràcter indefinit de les relacions laborals, la correcta adjudicació dels dies de vacances i el final del tracte discriminatori cap als anomenats reforços”. També demanaven la fi de les subcontractacions, una reivindicació que mantenen enguany. Repassem en quatre claus les postures enfrontades de la vaga als museus.
Els plecs de la discòrdia
El Macba anuncia millores laborals i els vaguistes no se les creuen
“No ho acabem d’entendre. Ens costa molt d’entendre que vagin a la brava a una vaga indefinida. I és una vaga molt estranya, perquè va en contra d’un plec administratiu”, afirma el gerent del Macba, Josep Maria Carreté. El museu va anunciar dimecres que els contractes que té en procés de licitació inclouen millores “amb la voluntat de col·laborar en la professionalització i estabilització del sector”. Concretament inclouen l’aplicació del conveni del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya, un augment del 25% del sou dels educadors i d’un 20% del personal d’atenció al públic i la subrogació del personal amb més d’un any d’antiguitat.
Però els vaguistes posen en dubte aquestes millores i denuncien “una reducció del servei pel que fa a posicions i jornades que necessàriament repercuteix en una pèrdua de llocs de treball”. El museu va ratificar ahir un cop més les millores i va desmentir que els treballadors passin a cobrar 5 euros l’hora -en cobraran 8,72 el personal d’atenció al públic i 11,60 els educadors- i que les jornades es redueixin en 16 hores i passin de 25 a 9.
Una excepció al sector
El sindicat convocant no va voler ser a la taula de treball de l’Icub
Les millores de les contractacions que el Macba té en procés de licitació són fruit de dos anys de feina conjunta de l’Icub, els sindicats CCOO, la UGT i nombroses empreses del sector, entre les quals hi ha Ciut’art. El sindicat que convoca la vaga, Solidaritat i Unitat dels Treballadors, estava cridat a participar-hi, però no hi va voler anar. “Vam fer pressió a través de les vagues”, afirma una portaveu del comitè de vaga de Ciut’art. Durant la vaga, el comitè i els responsables de Ciut’art no s’han reunit i es manté la trobada que tenien programada per al 5 de setembre. El conflicte de Ciut’art continua enquistat mentre la resta del sector es mou en una altra direcció. Consideren que la millora és “una mica relativa”, com diu la mateixa font. Entre les crítiques que fan als plecs hi ha les taules salarials. “Donen més punts a aquelles empreses que diguin que aplicaran aquestes taules salarials o les millorin, però això no significa que sigui una condició sine qua non ”, expliquen en un comunicat fet públic dissabte. Tot plegat forma part del “parany” del sistema de subcontractacions, que volen erradicar. “La subcontractació en si és el que no ens sembla bé. L’administració pot contractar gent a un preu molt més barat, és un sistema per treure’s responsabilitats de sobre i estalviar-se molts diners -critica la vaguista-. S’hauria de fer una transició de la subcontractació cap a la contractació directa, i nosaltres en aquest procés no proposaríem que hi hagués un canvi de plantilla”.
“Fa més d’un any que treballem amb els sindicats majoritaris perquè s’havia detectat que la situació del sector era precària”, afirma el gerent de l’Icub, Valentí Oviedo, abans de recordar que la convocatòria de noves places públiques no és possible per la llei de racionalització del sector públic.
Una “revolució” laboral
El sector troba una sortida en el conveni del lleure
“Les condicions del sector clamaven al cel”, afirma el responsable de cultura i comunicació de la UGT, Albert Toda. “No s’han de barrejar les condicions laborals d’una empresa, en aquest cas Ciut’art, amb les del sector -afegeix-. Quan vam començar a treballar en aquest tema vam veure que el sector estava totalment desregulat”.
La feina dels sindicats que participen en la taula de treball amb l’Icub va anar encaminada a aplicar el conveni del lleure. “El primer era tenir un conveni de referència i que funcionés com a tal”, diu Toda. De les sessions de treball en van sortir una proposta de bones pràctiques i un altre document per adequar les categories del personal d’atenció al públic i educador a les del conveni del lleure. “Ningú havia desenvolupat el contingut d’aquestes categories”, explica. El procés encara no s’ha acabat: abans que s’acabi l’any està previst modificar el conveni del lleure per incloure-hi les noves categories. I les converses segueixen per crear una taula de contractació per fer el seguiment que el conveni s’aplica correctament. I també es té l’objectiu de fer aquestes fites extensives al conjunt del territori. “L’Ajuntament de Barcelona és la primera administració que ha fet un pas molt important, en altres etapes no s’havia fet. I com a UGT volem aconseguir el compromís de la Generalitat”, subratlla Toda. “Està sent una iniciativa revolucionària”, conclou.
Un model en crisi
Feines que eren conjunturals s’han convertit en estructurals
L’aparició d’algunes de les empreses de serveis culturals es remunta a mitjans dels anys 90 quan, amb l’empenta dels Jocs Olímpics, van obrir les portes equipaments com el Macba i el CCCB. “Són fruit de l’època olímpica. Sorgeixen quan es comença a plantejar el mapa de museus de la ciutat. Es van externalitzar serveis perquè l’administració no era capaç de contractar de manera àgil, es va fer per una qüestió de flexibilitat”, explica Oviedo. “Hi ha un moment, a finals dels anys 80 i a principis dels 90, que els museus es comencen a obrir als visitant i les escoles, i sorgeixen necessitats que no es poden cobrir des de l’administració -explica Josep Maria Carreté-. Les empreses de serveis culturals presten uns serveis especialitzats molt potents, i es creen amb professionals molt ben formats, com pedagogs, que dissenyen projectes molt potents. Aquests professionals han d’estar ben regulats i pagats. Han significat un salt endavant molt important”.
Els treballadors de les empreses de serveis culturals acostumaven a ser estudiants o acabats de llicenciar que hi passaven una temporada mentre buscaven una feina de més envergadura. Però la crisi econòmica ha fet canviar el panorama, i una feina que era conjuntural s’ha convertit en estructural. “La crisi ha impactat d’una manera brutal en això. En el cas dels educadors no ha passat tant, perquè acaben tenint una feina més ben remunerada, però sí que passa amb els vigilants de sala i recepcionistes -explica Carreté-. Es dona a una gent que habitualment té una formació superior als requisits, i no se sent ben pagada, i en part tenen raó. És un problema greu”. La vaguista afegeix: “Arran de la crisi la gent hi treballa més temps, però pel que fa a la temporalitat, els treballadors signaven contractes cada mes i no sabies quan et dirien que tornessis. Amb les vagues de l’any passat, vam aconseguir contractació indefinida. Ja que estem en aquest sistema, exigim uns mínims”.
La renovació dels serveis, a punt el 2018
El 2018 serà clau per veure si les millores introduïdes als plecs dels concursos convencen els treballadors de les empreses de serveis culturals dels museus barcelonins. Al llarg de l’any venceran els contractes dels equipaments gestionats per l’Icub que no tenen les millores sorgides de la feina conjunta de l’Icub, CCOO, la UGT i nombroses empreses del sector. En el cas del concurs del Macba, els convocants de la vaga denuncien que només se subroguin els treballadors amb més d’un any d’antiguitat. Ja s’han publicat els plecs del Museu del Disseny i pròximament apareixeran els de La Virreina, el monestir de Pedralbes i el Museu Frederic Marès.