Les Impuxibles pugen al TNC per canviar la mirada sobre el suïcidi

BarcelonaLa companyia Les Impuxibles –formada per les germanes Ariadna i Clara Peya– crea espectacles a partir de la necessitat. Després d'abordar la pressió estètica a Fam i el síndrome TOC a Suite Toc núm 6, el col·lectiu porta el suïcidi a l'escenari perquè deixi de ser tabú i la societat en parli. Harakiri neix de la necessitat de "posar nom al dolor que tenen moltes persones i que prové de la pulsió de mort", però també de donar veu a les persones que els sobreviuen i que pateixen "un fort sentiment de culpa i de responsabilitat individual", diu Ariadna Peya. L'espectacle s'estrena dijous a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i és el primer de la temporada d'una companyia resident a l'equipament públic, una iniciativa creada en la nova etapa de la directora del TNC, Carme Portaceli.

"El suïcidi és la primera causa de mort no natural. Travessa totes les edats, però és un tema silenciat", afirma Clara Peya. L'espectacle és una creació col·lectiva feta a partir d'un procés de recerca amb persones que han patit el suïcidi de primera mà, associacions de prevenció, antropòlogues, sociòlogues, psiquiatres i entitats que treballen en l'acompanyament durant el dol. "No té res a veure fer un dol per algú que ha mort d'accident o de malaltia o fer un dol per algú que decideix suïcidar-se. Quan algú s’intenta suïcidar la gent que l’envolta ho amaga, no s’explica", subratlla Clara Peya. Per aproximar-s'hi, barregen llenguatges i disciplines com el teatre de text, la dansa, la música i, per primera vegada, el circ.

Afrontar el dolor té recompensa

"Necessitem que es generi un discurs per explicar que volem canviar la mirada sobre el suïcidi. El text de la María Velasco ens ajuda a concretar i a recollir el missatge polític, i alhora dona espai a altres tipus d’experiències més sensorials", explica Ariadna Peya. Com a fil conductor del muntatge hi ha la història d'una mare (Montse Esteve) que pateix depressió des de fa molts anys i que ha intentat suïcidar-se diverses vegades. Un dia ho aconsegueix. El seu fill (Pau Vinyals), que l'ha estat cuidant durant molt de temps, s'enfrontarà al dolor que li provoca la seva mort.

Malgrat la duresa del tema, Harakiri no és un espectacle tràgic. És una obra lluminosa, que fa un esforç perquè parlem del suïcidi de manera tranquil·la i plaent, amb la certesa que afrontar el dolor té recompenses", destaca Vinyals. A l'escenari també hi haurà Sílvia Capell, Haley Diallo, Helena Gispert, Kiko López i les germanes Peya. Les Impuxibles diuen que han tocat "la punta" del suïcidi però que el tema "té moltes més capes" que l'envolten. "Vivim en una societat que ens obliga ser felices però no ens dona eines per arribar-hi. Això provoca frustració i incomoditat constant amb la vida i és l'epicentre dels nostres malestars", assenyala Clara Peya, que s'ha encarregat de crear la música original per a l'espectacle, que és essencialment electroacústica. Com en les seves creacions anteriors, Les Impuxibles incorporen el llenguatge de signes dins l'escena i, a més, aquesta vegada també hi haurà subtítols i uns sensors connectats als sintetitzadors per convertir el so en projeccions visuals.