La immigració dels anys 50 i 60 es fa un lloc al teatre

BarcelonaSabem per les pel·lícules de Hollywood que Ellis Island era el primer tros de terra que trepitjaven milions d'immigrants quan arribaven als Estats Units la primera meitat del segle XX. També sabem que per a alguns immigrants actuals, el destí són els infames CIE. Per als immigrants que venien del sud d'Espanya a Barcelona, el camí de la terra promesa passava en alguns casos pel Centro de Clasificación de Indigentes de Montjuïc, un espai de repressió i un centre d'internament per a les persones que no podien acreditar feina o lligams.

Fa un any la dramaturga Marta Galán va iniciar la recerca per dur a escena tot el que va acompanyar aquella onada migratòria, i ara se'n pot veure una primera peça, Forasters vindran, de l'1 al 25 d'abril al Teatre Lliure, d'on ella és artista resident. "Amb una metodologia que jo anomeno arqueologia del quotidià hem fet una recerca documental per arribar a uns testimonis de vida que ens han ofert vuit persones dels barris del nord de Barcelona. Són memòria viva de fets moltes vegades que la memòria de la ciutat ha escamotejat", diu Galán.

L'obra posa en relació els relats de vida d'aquestes persones (que toquen temes que els preocupaven, com el viatge, l'habitatge, l'autoconstrucció, la feina o les deportacions) amb els relats antiimmigració que la societat d'acollida generava. "A través de la premsa o altres publicacions es criminalitzava l'arribada de la població i es van activar mesures repressives contra la immigració, des dels 40 fins al 1969", diu Galán. A banda de testimonis, l'equip ha treballat amb documentació de l'Observatori de la Vida Quotidiana i altres materials teòrics sobre la idea d'identitat i migració. "El cas concret ens permet reflexionar de manera més àmplia sobre com acollim l'altre, i si alguna cosa ha canviat en 80 o 100 anys, què entenem per identitat, de quina manera ens vinculem amb l'altre i si estem preparats per construir una societat heterogenètica, quines tensions es produeixen", apunta Galán, que també han treballat amb un col·lectiu de joves provinents de la migració global actual. "Ens adonem que no ha canviat massa res i que les posicions no són ni constructives ni grates per a les persones migrades", sentencia la directora.

Un procés comunitari truncat

Marta Galán fa deu anys que treballa en creació comunitària des de la cultura de base. La gènesi d'aquesta obra també ho és, però al Lliure no ha estat possible "encabir la pràctica que fem en un sistema de producció industrial o laboral, perquè els marcs jurídics de la cultura d'elit no són compatibles amb les pràctiques artístiques comunitàries", critica Galán. Així que els testimonis vells i joves no hi seran presents pels "esculls administratius" que han patit, però els donaran veu els performers Susanna Barranco -filla i néta de barraquistes, vinguts al Carmel als anys 40-, Núria Lloansi i Juan Navarro, i també els materials audiovisuals originals. El projecte tindrà continuïtat amb els joves, com també té continuïtat l'eterna estigmatització dels immigrants.