“Catalunya és ara casa meva i vull descobrir la seva història”

BarcelonaDissabte a primera hora de la tarda Isber Sabrine, un arqueòleg sirià que va fundar l’ONG Heritage For Peace, es prepara per rebre un grup de visitants al Museu Arqueològic de Catalunya, a la falda de Montjuïc. Entre els vuit participants hi ha una estudiant de comptabilitat, un llicenciat en filologia anglesa, un alumne de màster de matemàtiques, un joier i la seva dona. A més del seu interès per la història i el patrimoni de Catalunya comparteixen una altra cosa: tots són refugiats sirians.

“Volem conèixer la cultura i la història d’aquí per integrar-nos. Ja no pensem a tornar a Síria aviat: aquesta terra és casa nostra i volem entendre on som”, explica Ahed, el matemàtic, a la sala que acull la reproducció de l’estàtua d’Asclepi del jaciment d’Empúries. Va arribar a Catalunya procedent del Líban fa només sis mesos i aclareix que ell, que pertany a la comunitat drusa, no es planteja tornar a Síria perquè el règim l’obligaria a allistar-se a l’exèrcit: “Jo no vull matar ningú i si torno hauré d’escollir un bàndol”.

La visita guiada, que Sabrine condueix en àrab clàssic, es fixa sobretot en els vincles històrics entre Síria i Catalunya. A la seva ciutat natal, Tartús, hi ha la catedral de Nostra Senyora de Tortosa, de l’època de les croades. “Europa era el nom d’una senyora fenícia de la ciutat libanesa de Tir”, recorda davant d’un mapa de la Mediterrània en temps de grecs i fenicis: il·lustra com veia el món Heròdot, amb les ciutats de Cartago, Memfis, Atenes i Babilònia com a grans nuclis del moment. Per no parlar dels orígens de la civilització, a la vall de l’Eufrates a l’actual Síria, on s’han documentat els primers passos de l’agricultura i la ramaderia, molt anteriors als primers assentaments humans d’aquest costat de la Mediterrània. I és que en aquestes visites els sirians recuperen també la seva història, negligida per un règim que mai els ha tractat com a ciutadans de ple dret.

Recuperar la identitat

“Els sirians no han pogut construir la seva identitat: el món reconeix la importància de Síria en la prehistòria i l’antiguitat, però la majoria de sirians no ho saben. Tenim una identitat molt fràgil, cosa que ha erosionat el sentiment de pertinença al país i això també ha afectat el conflicte actual: recuperar el patrimoni pot ser important per trobar el camí de la pau i la reconciliació”, afegeix l’arqueòleg.

Però l’objectiu del projecte Abubab ( portes, en àrab) és més immediat: treballar sobre l’ús del patrimoni cultural com a instrument d’integració social dels refugiats i immigrants arabòfons que viuen a Espanya. Impulsat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’Institut Milà i Fontanals i Heritage for Peace, amb el suport de la Universitat de Girona i de l’Institut Català per la Pau, pretén facilitar l’accés dels nouvinguts als museus. Es tracta que els immigrants siguin conscients dels valors que han aportat els seus països d’origen a la cultura universal i de trencar els tòpics en la societat d’arribada. En definitiva, crear complicitats en la construcció d’una societat diversa i en transformació.

En la visita hi participen també l’Adeed i la Gemma, un matrimoni d’Alep. Ell era joier i tenia un taller d’orfebreria tradicional amb una dotzena de treballadors. “He treballat tota la vida i aquí no sé què fer”, reconeix. S’atura davant d’una caixeta de jocs de fusta del segle XV del Museu Episcopal de Vic, en què reconeix la tècnica tradicional de l’artesania siriana. La Gemma està contenta d’haver descobert “tots aquest lligams entre nosaltres” i també de constatar que “la història de Síria va deixar una empremta molt important: som refugiats però hem d’estar orgullosos del nostre país”. La cara li canvia quan li preguntem per com la guerra ha esborrat del mapa el riquíssim patrimoni d’Alep: “Ens fa por tornar perquè sabem que s’han destruït esglésies, mesquites i mercats i que a més hem patit un brutal espoli del patrimoni en forma de tràfic d’antiguitats”. Moyaser, de Hama, estudiant de comptabilitat, assenteix i es pregunta com ho pot fer aquí per publicar la seva novel·la sobre les dones al Pròxim Orient.

Les visites es fan també amb grups de marroquins i aviat de pakistanesos. I Sabrine aspira a més: organitzar visites a museus amb catalans nascuts aquí i vinguts de fora on s’intercanviïn, a més, experiències gastronòmiques.