Immersió sense ulleres
BarcelonaEls visors de realitat virtual que havien sigut omnipresents en edicions anteriors del Sónar+D -aquí vaig provar les Oculus Rift per primera vegada- han desaparegut del tot enguany, en un reflex de l’estancament comercial d’aquesta tecnologia, d’àmplies possibilitats en aplicacions professionals però reduïda a simple curiositat en el mercat de consum. Ara bé, això no significa que el contingut immersiu hagi marxat del recinte de Montjuïc. Tot el contrari: hi és molt present, però ara en forma d’experiències col·lectives. A sota de la gran cúpula geodèsica Sónar 360, de 19 metres de diàmetre, desenes de persones han fet cua per estirar-se a terra i deixar-se envoltar durant uns minuts per unes hipnòtiques projeccions d’imatges sintètiques.
En un altre pavelló, una segona cúpula més petita acull les audicions de la música creada per la Zero Gravity Band en condicions d’intrepidesa amb un curiós instrument amb forma de dodecàedre i reproduïda aquí per una bateria d’altaveus penjats del sostre. Per enviar cada so a la seva posició, l’enginyer de mescla ha fet servir el programari Sphear, del centre tecnològic Eurecat, que permet situar cada instrument al lloc desitjat de l’espai sonor, un efecte que també es pot experimentar amb uns auriculars. Considerant que la tecnologia Dolby Atmos per al cinema també va néixer aquí, queda clar que Barcelona és una ciutat fèrtil per al so tridimensional.
També són d’aquí la gent de Broomx, que a l’àrea Startup Garden d’empreses incipients promocionen l’MKPlayer 360, un curiós dispositiu de la mida d’una motxilla que conté un videoprojector, un altaveu i l’electrònica necessària per transformar cinc de les sis parets de qualsevol sala en una pantalla gegant de projecció immersiva. Ja s’hi han interessat agències immobiliàries per oferir visites virtuals a pisos i oficines, i una cadena d’hotels vol connectar-hi els llits per tal que es belluguin seguint l’acció dels vídeos. Costa gairebé 19.000 euros, però el podeu llogar per 1.000 euros al dia.
