Imaginar el futur de la cultura des de la tecnologia

BarcelonaEl futur serà dels joves. Segurament per això, ells són els més adequats per tirar-se a la piscina i imaginar com haurà canviat la realitat d’aquí 50 o 100 anys. Amb l’objectiu de potenciar la creativitat i la innovació provinents de casa nostra, el projecte Fàbrica Futur Barcelona (#ffbcn) treballa, des del maig passat, amb una desena de nois i noies d’entre 21 i 29 anys. Cadascun d’ells s’ha hagut d’enfrontar al repte de plantejar el futur en un àmbit de la societat: des de l’art, el cinema, la gastronomia, l’arquitectura i l’educació fins a la comunicació, el turisme, les relacions afectives, la feina i la comunitat.

Comissariada per la periodista Bibiana Ballbè i emmarcada en la programació del Tricentenari, Fàbrica Futur Barcelona centra bona part de la seva activitat en un portal web. Allà s’hi emmagatzemen els continguts, els articles i les entrevistes que els joves van desenvolupant a mesura que investiguen i busquen mecanismes per fer viables els seus projectes. En paral·lel, els participants exposen les seves propostes i comparteixen visions en diverses conferències al Centre Cívic Convent de Sant Agustí, on els assistents poden fer-los suggeriments.

Tot plegat té la intenció de mostrar el talent dels joves, posicionar-los dins del seu sector professional i connectar-los amb experts que els ajudin a establir un bon plantejament teòric de cadascuna de les seves idees. Aquesta primera edició de la iniciativa clourà al setembre amb una última xerrada per presentar tots els projectes. Fàbrica Futur Barcelona compta amb un pressupost de 210.000 euros i el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Obra Social La Caixa i l’Institut de Cultura de Barcelona. L’ARA ha seleccionat els cinc projectes més relacionats amb la cultura i ha parlat amb els seus creadors per conèixer-ne tots els detalls.

Viatjar arreu del món sense moure’s de la pròpia ciutat

Assistir a una reunió de feina, a una consulta mèdica o a una xerrada sense sortir de casa. Això és el que proposa Laura Dubreuil amb un projecte de telepresència que consisteix a construir unes sales on, mitjançant la tecnologia, es pugui interactuar amb altres persones d’arreu del món. Dubreuil apunta que la iniciativa neix “per unir els mons de la comunicació i la neurociència”. Ella és partidària d’instal·lar sales d’ús públic i privat a Barcelona perquè aquesta tecnologia sigui accessible a tothom.

Un Spotify d’emocions per captar l’essència de les obres d’art

Mar de Prada no vol que es perdi l’essència de l’art. Per això, està buscant la manera de desenvolupar una plataforma que capti i emmagatzemi les sensacions generades per una obra creativa. “Moltes vegades sentim que no podem expressar amb paraules l’emoció que ens desperta un artista. Com a molt, utilitzem les icones de les xarxes socials”, diu de Prada. Ella vol facilitar la transmissió d’aquestes sensacions amb un espai similar a l’Spotify, que permeti compartir les emocions, trobar gent amb reaccions sensorials similars i guardar l’experiència viscuda com un record virtual. La plataforma també fomentaria la interacció entre el públic i l’artista, que podria experimentar què sent cadascú davant de la seva obra. Per aconseguir-ho, el projecte gira al voltant d’eines com els xips sensorials o els sensors neuronals, però De Prada explica que encara no ha trobat “un sistema pràctic” que satisfaci completament les seves expectatives.

Més enllà d’aquesta base de dades emocional, De Prada també treballa en una segona idea per traduir les creacions que l’artista té al cap en obres físiques. La seva intenció és construir sales d’art amb una tecnologia específica que capti les imatges mentals dels artistes i les projecti en forma d’hologrames. Ara bé, De Prada subratlla que aquests projectes serien “alternatives a les formes artístiques tradicionals” i destaca que les obres d’art, tal com les coneixem actualment, no quedarien obsoletes.

Com es pot guanyar temps a l’hora de desplaçar-se

Innovar no sempre implica grans despeses econòmiques. El projecte de Santi Pozo es basa en un sistema de baix cost que consisteix a implementar a Barcelona els beacons, uns petits dispositius que permeten enregistrar els comportaments dels usuaris per recollir informació anònima. Pozo proposa aplicar-los en l’àmbit del transport “per comprar bitllets, detectar els vagons de tren que tenen overbooking i proporcionar dades a l’Ajuntament sobre la mobilitat a la ciutat, entre altres utilitats”, segons explica ell mateix.

Connectar el món del cinema amb una nova xarxa social

L’experiència com a productor a la pel·lícula Barcelona, nit d’estiu ha ensenyat a Bernat Saumell que quadrar els horaris de tot l’equip no és gens fàcil. Precisament per això, ell s’ha centrat a desenvolupar una aplicació mòbil que faciliti la unificació de calendaris en funció de la disponibilitat de cadascú. Però la seva eina, que s’anomena Artistic Island, va més enllà. “Vull connectar les persones del món del cinema perquè puguin treballar plegades”, explica Saumell, que també posa èmfasi en la voluntat de cohesionar el sector a través de l’aplicació.

Un dels reptes que ell mateix s’ha posat és desenvolupar una aplicació “en què tant el petit com el gran equip cinematogràfic puguin arribar igual de lluny”. També vol trencar les fronteres dels intermediaris i crear una eina que exerceixi de trampolí per a les persones que comencen a treballar en el sector cinematogràfic. A tot això cal sumar-hi la participació dels espectadors, que podran seguir els usuaris que més els agradin i saber en quin projecte estan treballant. L’aplicació també mostrarà, a través de la geolocalització, aquells llocs on es duen a terme rodatges, projeccions i esdeveniments que coincideixen amb els interessos de l’usuari. Mitjançant la seva proposta, Saumell busca “crear públic des de les primeres etapes d’elaboració de la pel·lícula i, alhora, donar visibilitat a la feina de tots els membres de l’equip”.

Artistes com Miqui Esparbé, Joan Dausà i Àlex Monner ja s’han mostrat interessats pel projecte. De moment, Saumell està treballant en una web en proves però qui vulgui s’hi pot inscriure per conèixer com avança la iniciativa.

Un producte personalitzat per descobrir el plaer d’alimentar-se

Per lluitar contra els mals hàbits, el millor és posar-s’hi de cara. “No es pot demanar a la gent que dini en dues hores si es té feina fins al monyo”, admet Raquel Lamazares. Ella s’ha volgut adaptar a la tendència de menjar en poca estona o de fer-ho davant de l’ordinador durant els dies laborables. D’aquesta manera, el seu projecte es basa a crear un producte alimentari que desperti sensacions úniques i descobreixi a la persona que l’ingereix el plaer de menjar.

Lamazares proposa crear centres a les ciutats on cada persona “descrigui davant d’un ordinador què vol sentir i, posteriorment, la màquina s’encarregui d’elaborar el producte”, detalla. Per tant, es tractaria d’aliments personalitzats que potenciarien el caràcter sensorial dels àpats. A més, aquests productes mantindrien les propietats dels aliments i fomentarien la nutrició saludable i sostenible. “Ara pràcticament tothom va al gimnàs o fa esport per tenir un cos saludable, però també hem de cuidar el nostre interior. Una bona alimentació és la manera més eficaç de fer-ho”, apunta Lamazares.

La impulsora d’aquest projecte gastronòmic deixa clar que no pretén instaurar aquest tipus de productes com l’alimentació del futur sinó, més aviat, “que es consumeixin de manera puntual, quan es vulgui viure una experiència organolèptica”. Malgrat admetre que la seva idea “és molt futurista”, Lamazares manté l’esperança que, en un futur, “es torni a donar valor a la cuina”.

Els cinc passos per desenvolupar idees innovadores

A l’hora d’explotar les seves idees, els participants han utilitzat una metodologia anomenada design thinking. La responsable de l’equip d’investigació i disseny, Núria Coll, assegura que es tracta d’“un sistema d’èxit que encamina els creadors perquè desenvolupin propostes sòlides”. Per aconseguir-ho, els participants han seguit cinc fases.

Immersió

Tots els joves coneixen l’àmbit que se’ls ha assignat, però per construir una prospectiva de futur han de dominar-lo. Així, durant el primer mes els creadors es documenten, plantegen problemàtiques i fan una aproximació al panorama del seu sector.

Interpretació

En aquesta etapa, els joves recullen dades quantitatives i qualitatives per aportar solidesa al seu projecte. A través dels resultats obtinguts, cadascun d’ells formula un marc contextual i una pregunta per a la qual buscaran solucions i respostes.

Conceptualització

Quan s’arriba a l’equador del projecte, es tracta de concretar-lo. És a dir, establir les línies bàsiques de la proposta, determinar els recursos necessaris i explicar quin és el perfil de persones a les quals va dirigit. En aquesta etapa, els creadors dissenyen gràfics il·lustratius que defineixin cada apartat de la seva iniciativa.

Formalització

Durant aquesta fase, els joves es focalitzen a buscar solucions per a la problemàtica plantejada. En paral·lel, busquen analogies ja existents que serveixin d’exemple per descriure el que ells volen construir.

Postproducció

En la majoria de casos, no es pot ensenyar al públic com serà el resultat final del projecte amb un producte físic. Per compensar-ho, els joves preparen imatges i enllaços que l’expliquin. Aquesta etapa també consisteix a tancar els dubtes que havien quedat pendents. A més, es busquen empreses disposades a tirar endavant cada projecte.