'Las ilusiones perdidas': l'embruix fatal de París en una esplèndida adaptació de Balzac

'Las ilusiones perdidas'

(4 estrelles)

Direcció: Xavier Giannoli. Guió: Jacques Fieschi i Xavier Giannoli a partir de la novel·la d'Honoré de Balzac. 149 min. França i Bèlgica (2021). Amb Benjamin Voisin, Cécile de France i Vincent Lacoste. Estrena als cinemes

Dins de l'univers de La comèdia humana d'Honoré de Balzac, Les il·lusions perdudes s'inclou al cicle dedicat a les Escenes de la vida de províncies. En la seva esplèndida adaptació de la novel·la, Xavier Giannoli esporga part del relat a Angulema per centrar-se sobretot en les peripècies de Lucien, el jove poeta protagonista, a París. I així seguim aquest provincià romàntic al servei de la Bellesa en el procés de deixar-se enredar per la fira de les vanitats de la capital. Ens trobem davant d'una història de pèrdua de la innocència que, tanmateix, sap copsar la fascinació del personatge per l'embruix de París, ciutat fatal que el durà a la perdició en el seu anhel de sentir-se reconegut. El perfil complex de Lucien, encarnat per Benjamin Voisin, es complementa amb un retrat vivíssim de la quotidianitat a la França de la Restauració, aquell moment en què l'aristocràcia aspirava a reafirmar, amb la complicitat de la premsa, la posició de poder que els havien arrabassat els revolucionaris.

Las ilusiones perdidas fa olor de tinta de cap a cap. Aquesta és també una gran obra sobre l'emergent premsa de masses i els vincles mefistofèlics que hi estableixen tant els escriptors com el poder. Giannoli atorga un accent contemporani, potser massa i tot, a aquesta dissecció d'un periodisme construït a base de rumors falsos, transfuguismes i interessos creats, i en què la crítica cultural no en pot sortir més mal parada. En la seva millor pel·lícula fins ara, el director opta per dur a terme un drama d'època d'estètica i aires clàssics, amb tots els detalls exquisits que t'esperes d'una producció d'aquest tipus, però sense l'encarcarament acadèmic. La narració avança àgil per aquest París sempre bulliciós, molt ben acompanyada per la veu del narrador en off. Un film que ens fa entendre des del fet cinematogràfic per què Balzac és una figura clau de la novel·la moderna.