Una illa plena de nàufrags del comunisme

BarcelonaLa primera novel·la del poeta i narrador alemany Lutz Seiler, Kruso (Club Editor / Anagrama), és una de les obres de narrativa més ambicioses i singulars que s’han publicat aquesta primavera. “De les 500 pàgines que té, 450 expliquen unes setmanes d’estiu a la petita illa de Hiddensee, on el protagonista, l’Ed, treballa en un bar restaurant -diu l’editora Maria Bohigas-. Cada detall d’aquests dies té una enorme importància. Tot és inevitablement agut i precís, tractat amb una gran subtilesa. L’epíleg condensa 20 anys en les últimes 50 pàgines del llibre. El que fins llavors era una faula d’infància deriva cap a la pèrdua de la innocència, amb una revelació que deixa el lector glaçat”.

Kruso arrenca amb el viatge de l’Ed cap a Hiddensee. El jove acaba de perdre la seva parella, la G., i necessita fugir de la ciutat de la República Democràtica Alemanya que li recorda obsessivament la noia. Escull Hiddensee perquè és un lloc remot i minúscul que mira cap a Dinamarca. Allà troba un grup de personatges marginals que viuen sota la protecció d’Alexander Krusowitsch, Kruso. “Tots ignoren la realitat en què viuen, però la realitat també els ignora a ells -comenta Joan Ferrarons, el traductor de l’excel·lent versió catalana de la novel·la-. Són gent jove a qui el sistema ha escopit, i el rebuig que experimenten és molt gran. N’hi ha que volen viure al marge perquè són artistes, d’altres perquè són homosexuals i n’hi ha que simplement no volen fer l’ofici que la República Democràtica Alemanya els ha assignat i s’han decidit a fugir”. Hiddensee és, sovint, la plataforma des d’on alguns d’aquests pàries pretenen arribar fins a un país on ser lliures, Dinamarca. Aquest periple, però, és arriscat i molt pocs se’n surten.

Un món desaparegut

“El microcosmos de Hiddensee és molt atractiu, encara que tingui llums i ombres -diu Ferrarons-. La traducció ha sigut un repte per diverses raons: la primera és que Kruso t’està parlant d’un món que ja no existeix, on els personatges van vestits d’una manera que ja no es porta i canten cançons que hem oblidat. Seiler fa un ús de la llengua molt conscient i juganer. Hi ha moltes associacions i imatges. Fins i tot inventa paraules quan cal”.

Entre l’Ed i Kruso floreix una relació d’amistat especial. “Té un matís eròtic que no s’acaba de concretar -diu Bohigas-. També hi ha un punt de dominació de Kruso cap al jove. En aquest sentit, trobem un eco en la relació entre Robinson Crusoe i Divendres a la novel·la de Daniel Defoe”. L’aïllament és una altra característica comuna entre el clàssic anglès i la novel·la de Seiler. Des que va ser publicada el 2014 a Alemanya, ha guanyat diversos premis i s’ha traduït a 22 llengües. “És una novel·la d’aventures però molt tributària del surrealisme -explica Bohigas-. Com l’Ed, Seiler també va passar l’estiu del 1989 a Hiddensee, treballant en un restaurant. Allà va conèixer un personatge semblant a Kruso”. L’escriptor alemany, autor de llibres de poemes com Vierzig Kilometer Nacht (2003) i reculls de narracions com Die Zeitwaage (2009), va deixar passar 25 anys abans de transformar en novel·la el periple de l’Ed enmig d’homes “plens de somnis, obsedits per la llibertat”.