Ignasi Aballí tensa la imatge oficial d'Espanya alterant el pavelló espanyol de la Biennal de Venècia

BarcelonaL’artista Ignasi Aballí (Barcelona, 1958) sembla estar cada vegada més interessat en l’arquitectura i en com fer dialogar els espais físics amb les seves reflexions sobre la imatge i el llenguatge, una línia que portarà a l’extrem amb el seu projecte per al pavelló espanyol de la Biennal d’art de Venècia, titulat Correcció. Després d’adonar-se que el pavelló espanyol està lleugerament desplaçat respecte als veïns, els dels Països Baixos i Bèlgica, i que és molt a prop d'aquest últim, Aballí veu la ubicació del pavelló espanyol com una anomalia.

Per corregir-ho, ha introduït dins l'edifici una reproducció dels espais a escala real amb un gir de 10 graus, cosa que converteix el pavelló en un lloc desconcertant. “Vaig decidir treballar amb la idea de correcció perquè he treballat àmpliament sobre la idea d’error”, afirma Ignasi Aballí, que treballa amb l'estudi Maio d'arquitectura. “Cometo més errors que encerts –explica–, i un dia vaig pensar que elevar l’error al pla de l’encert podia ser interessant”. Per a la comissària del pavelló, Bea Espejo, aquest gir també afecta la idea d'edifici institucional: “Quan gires el pavelló es desdibuixa qualsevol idea de representació nacional que tingui un sentit únic”, adverteix Bea Espejo. 

El procés de posar un nou pavelló dins l’existent ha sigut laboriós tant conceptualment com físicament. "S’ha alterat tot l’espai: s’han generat nous espais i se n’han perdut uns altres, i el nou pavelló no hi cap sencer perquè quan el gires les cantonades no hi caben", diu Aballí. Un altre dels trets de l’obra és que les noves parets estan pintades amb un to de blanc diferent del de les parets existents, per separar-les les unes de les altres, i han obert totes les claraboies per donar protagonisme a la llum.

Després d’acabar l’obra, Aballí es va adonar que ara al projecte hi conviuen conceptes “antagònics”: l’edifici està recte i a la vegada girat, buit i alhora ple, i s’hi pot estar dins i fora al mateix temps, entre altres paradoxes. Una altra de les idees contràries és que l’edifici és a la vegada arquitectura i escultura. “Això porta a un grau de complexitat que potser no es fa evident quan un visitant entra a l’espai, però sí amb una visita detinguda”, explica l’artista. “L’acció de corregir produeix un doble error, perquè és impossible que els dos espais convisquin sense fer concessions, perquè parts originals sovint queden anul·lades i les noves no hi caben senceres, i estan obligades a entendre’s en tensió”, explica Espejo.

En paral·lel a la intervenció dins del pavelló, Ignasi Aballí i Bea Espejo han continuat desenvolupant la idea de l’error amb sis guies publicades per l’editorial Caniche que es podran recollir gratuïtament en diferents punts de la Biennal i a tota la ciutat. Volen “corregir” la típica guia turística de la ciutat. Algunes d’elles són Quasi, sobre “la impossibilitat de retenir un significat definitiu i de no donar res per fet”. O bé Inventari, un recorregut pels carrers de Venècia tenint en compte els diferents colors de les cases. O també Històries, una crítica de la saturació visual que poden provocar Venècia i la Biennal feta amb una col·lecció de diapositives d’obres d’altres ciutats d’obres d’art descolorides pel sol.