Identifiquen el primer escriptor en llengua catalana: el sotsdiaca Ramon de Cabó

El Memorial de greuges de Guitard Isarn és un pergamí escrit l'any 1105, fa 10 centímetres d’alçada i 52 de llargada, i és una relació de totes les infraccions, faltes i ofenses que el vassall Guillem Arnall havia comès contra el senyor de Caboet, Guitard Isarn, la seva esposa i els seus drets. Es considera el primer text llarg escrit en català pràcticament en la seva totalitat, i la investigació de Jesús Alturo, catedràtic de paleografia, codicologia i diplomàtica, i la doctoranda Tània Alaix ha aconseguit identificar-ne l'autor. Es tracta del sotsdiaca Ramon, un home culte i molt bon cal·lígraf, segons els investigadors de la UAB. "Es podria dir que és el patriarca de les lletres catalanes", afirma Alturo. L'investigador creu que el sotsdiaca es va educar al bisbat d'Urgell, dominava el català i el llatí i era de Cabó, al costat d’Organyà. L'eclesiàstic estava al servei dels senyors de Caboet.

Escriure en català no era d'ignorants

Algunes tesis afirmen que les primeres paraules escrites en català apareixen per ignorància dels escrivents, que no dominaven prou bé el llatí, o perquè en certs territoris, com és el cas dels Pirineus, la romanització era menor. Alturo en discrepa: "Tradicionalment es creia que els escrivans feien servir mots en català perquè no coneixien prou la llengua llatina, però això no és veritat, la llengua té diversos registres i els escrivans es van començar a habituar a escriure en català perquè els textos fossin més comprensibles per als seus oients". Segons Alturo, els primers mots en català es van començar a utilitzar esporàdicament a partir del segle IX en alguns textos i, a partir del segle XI, ja van aparèixer frases senceres en català. A l'Alta Edat Mitjana, però, el món cultural continuava estan dominat pel llatí i per l'estament eclesiàstic. El llatí no s'aprenia al si de les famílies.

Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Els documents medievals solien ser redactats pel mateix escrivà, però de vegades l’autor de l’escrit i el de la còpia eren persones diferents. En el cas del Memorial, Alturo i Alaix demostren que les dues funcions van ser executades pel sotsdiaca Ramon.

Alturo i Alaix, a través de les anàlisis paleogràfiques, han posat noves datacions a altres escrits en català, com les dues traduccions del Liber iudicum (Llibre dels jutges), trobades als arxius de l’Abadia de Montserrat i de la Seu d’Urgell, i les famoses Homilies d’Organyà. Les homilies, una traducció catalana a partir d’un homiliari en provençal, confeccionat possiblement l’any 1204, van ser descobertes a la parròquia d’Organyà l’any 1905 per l’historiador Joaquim Miret i Sans, que les va considerar del segle XII-XIII. Els investigadors de la UAB han considerat, en canvi, que la seva realització es va fer vers l'any 1220. La traducció catalana del Liber iudicum de Montserrat va ser descoberta mig segle després de les homilies pel paleògraf Anscari M. Mundó, que la va datar al voltant de l’any 1190. Alturo i Alaix creuen que la còpia de Montserrat és del primers decennis del segle XIII i l'altra còpia, que es conserva a la Seu, la situen a finals del segle XI.