"Ens agradaria que el jutge de Reus obrís una investigació sobre la mort de Cipriano Martos"

SabadellEls resultats de les proves genètiques i antropològiques han ratificat que les restes que un equip d'arqueòlegs va exhumar d'una fossa comuna del cementiri de Reus es corresponen amb les de Cipriano Martos. Aquest obrer i lluitador antifranquista tenia 31 anys quan va morir i li van enterrar el cos de nit i sense testimonis al cementiri de Reus. Era el setembre del 1973. El 12 de desembre, 49 anys després, un equip d'arqueòlegs va començar l'exhumació a la fossa comuna. Martos va morir per la ingesta d’àcid càustic durant els interrogatoris als quals va ser sotmès per la Guàrdia Civil.

De moment, el seu germà, Antonio Martos, no es podrà endur les restes del Cipriano a Huétor Tájar (Granada) perquè descansi amb els seus pares, que van patir moltíssim: "La mare després va tenir Alzheimer i creia que la meva germana, que era qui la cuidava, era un guàrdia civil i que la volia matar", diu l'Antonio, al barri de Ca N'Oriac de Sabadell, on viu i on va emigrar amb el Cipriano fa més de 50 anys. La Generalitat i la família Martos estan a l'espera que el jutge de Reus, que ha demanat un estudi toxicològic, doni el vistiplau al trasllat. "Ens agradaria que el jutge de Reus investigui els fets", assegura Alfons Aragoneses, director general de Memòria Democràtica, que aquest dimecres ha comparegut davant la premsa amb Antonio Martos i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. "Nosaltres estem a la seva disposició per esclarir la mort del Cipriano i establir les responsabilitats", afegeix Aragoneses.

D'aquí poc, la Generalitat aprovarà la nova llei de memòria democràtica, que, entre altres coses, permetrà al Govern personar-se en casos com el de Cipriano Martos i demanar que els jutges obrin investigacions. Mentre la llei catalana no entra en vigor, la nova llei de memòria democràtica espanyola ja ha obert una porta que víctimes del franquisme han aprofitat. El novembre passat Carles Vallejo va interposar una querella contra els policies de Via Laietana que el van torturar. Fins ara, malgrat els múltiples intents, cap jutjat ha volgut investigar cap crim del franquisme.

Els agents, identificats

En la mort de Cipriano Martos hi ha set agents involucrats i els seus noms apareixen a la denúncia que es va presentar el 2014 amb la querella argentina, però el seu cas no s'ha investigat mai. No se sap res dels agents, només que el responsable de la caserna en aquella època, Braulio Ramos, és mort. No va ser fàcil localitzar Cipriano Martos. El van enterrar en una fossa gran, de 35 metres de llargària i 2,5 metres d'amplada, on es calcula que hi ha un centenar de persones en diferents rengleres i pisos. A la fossa, entre el 1969 i el 1976, hi van anar a parar tots els que no tenien recursos per pagar-se una tomba. A la superfície, a banda i banda de la fossa, hi ha moltíssimes làpides, entre les quals la que recorda el jove comunista i antifranquista mort a mans de la Guàrdia Civil.

El 10 de gener l’equip arqueològic va confirmar que, dels quaranta-un individus exhumats, un era compatible tant amb les característiques físiques de Cipriano Martos (sexe, edat, dimensions, ferides) com amb les espacials de la fossa (columna de la fossa i profunditat). Les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics per extreure’n mostres genètiques. Va ser determinant per identificar-lo el fet que li havien fet una autòpsia i, per tant, tenia talls al crani i al tors. Com va morir Cipriano Martos ja ho va deixar clar l'autòpsia que forma part del sumari. Va morir, després de 21 dies d'agonia, a l'Hospital Sant Joan de Reus, on el van ingressar per haver ingerit una ampolla d'àcid sulfúric.

Antonio Martos pateix per com podrà traslladar les restes del seu germà fins al poble granadí on van néixer, però la Generalitat ja ha dit que estan a la seva disposició per ajudar-lo. "Jo espero que ens entreguin les restes al poble, perquè no puc fer-ho amb transport públic i jo ja no puc conduir per l'autopista, perquè tinc problemes d'oïda; la setmana vinent faig 82 anys. No puc fer tants quilòmetres conduint", explica.

Cipriano Martos era una persona tímida, introvertida, molt sensible, que havia crescut en una família que es deixava la pell al camp per un jornal misèrrim a la província de Granada. No va poder anar a l'escola. Quan a finals dels anys seixanta va arribar a Sabadell, es va afiliar al Partit Comunista (marxista-leninista). Llegia voraçment i va creure que valia la pena sacrificar-ho tot per derrocar el dictador. Quan va anar a viure a Reus, va oferir el seu pis franc per amagar la propaganda i el material d'acció del partit i el van acabar detenint. "El 1973 van assassinar el meu germà. No li van donar cap oportunitat: el van triturar, li van fer tot el que van voler i, al final, li van donar verí perquè morís cremat per dins. El meu germà no va matar mai a ningú ni havia utilitzat cap arma, simplement havia repartit propaganda per demanar llibertat i justícia perquè es pagaven uns salaris misèrrims. N'hi ha molts més com el meu germà", diu Antonio Martos.