Identificats els soldats republicans de la fossa comuna més gran dels Pirineus

Ribes de Freser (Ripollès)A mitjans de l’any 1938, en plena Guerra Civil, el famós hotel balneari de Montagut, al Ripollès, es va convertir en un hospital militar de guerra molt important. Hi van passar milers de soldats del bàndol republicà, ferits en combat o malalts. Molts, malauradament, no van sobreviure i, per donar sepultura als morts de la manera més digna possible, les autoritats del municipi i de l’hospital van decidir cavar un forat al nord-oest del cementiri de Ribes de Freser abans que arribessin les tropes franquistes. En total van enterrar-hi més de 90 cossos, que formen la fossa comuna documentada més gran dels Pirineus catalans. Eren combatents allistats a l’exèrcit de la República des de municipis d'arreu de Catalunya i també de la resta de l'Estat, que van morir a l'hospital per ferida de bala, impactes de metralla o malaltia.

Aquesta fossa ha estat absolutament oblidada fins avui. Fins i tot els mateixos veïns de Ribes –també els més veterans, que van viure la dictadura de prop– desconeixien la seva existència, ja que el règim franquista, en conquerir aquest territori, es va ocupar que ningú en sabés res, ni tan sols els familiars dels caiguts. Ara, però, després d'anys d’estudi, l’Ajuntament de Ribes, en col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat, ha aconseguit identificar els 92 cossos enterrats i hi ha instal·lat una placa de record per dignificar les víctimes. Al mes de desembre s’hi va celebrar un acte d’homenatge molt emotiu al qual van poder assistir algunes de les famílies dels soldats caiguts, que fins fa pocs mesos ignoraven el parador dels seus avantpassats. Sabien que el seu avi, el seu pare o el seu oncle havia marxat el front i no havia tornat, però no tenien cap pista sobre si els havia abandonat, s’havia exiliat a França o havia mort en combat. Cada família havia fet les seves suposicions, però sense cap certesa que els permetés tancar la ferida i fer les paus amb el passat.

L’emoció de saber on reposa un familiar desaparegut

“El meu pare va tornar de la guerra sense parlar pràcticament del seu germà. Vam suposar que havia mort però no en sabíem res més, fins que l’any passat ens va arribar la notificació que s’havia localitzat el seu cos a Ribes de Freser. Vaig quedar freda”, recorda emocionada la Maria Teresa, de 67 anys, neboda del soldat Lluís Pla Pujadas, natural de Besalú, mort amb 34 anys a l’hospital militar de Montagut. “Suposàvem que era una persona desapareguda, com tants altres durant la guerra, i no teníem cap informació per començar a buscar, així que agraeixo molt la feina que s’ha fet a Ribes per recuperar aquesta memòria històrica. L’homenatge va ser de pell de gallina”, continua. “Malgrat la tristesa, poder dir als meus fills qui era el germà del seu avi, on va morir i on descansa em dona tranquil·litat, és molt important per recuperar la memòria familiar”, afegeix la neboda de Lluís Pla. I sobre la voluntat expressa del franquisme d’ocultar aquesta informació a les famílies, diu: “És molt trist, perquè ja eren morts, podien estar tranquils, que no els farien cap mal. No té cap sentit”.

Per als sis germans Domènech, d’Alpens, al Lluçanès, també va ser una gran sorpresa saber que el seu oncle, Pere Domènech i Bussons, mort amb 22 anys, estava enterrat a Ribes: “Tota la família estava convençuda que, com que havia combatut a la Batalla de l’Ebre, havia mort allà i el cos s’havia perdut, així que ha estat molt bonic i emotiu esbrinar aquesta història i poder assistir a l’homenatge de Ribes”, comenta Lluís Domènech, un dels nebots del soldat.

El franquisme va negar la informació als familiars 

L’autor de la investigació que ha permès identificar els cossos és Jordi Pons, historiador manresà i membre de l’associació Memòria, que té vincles familiars amb Ribes de Freser. La investigació la va impulsar el partit Tots Fem Ribes, vinculat a Esquerra Republicana, des de l’oposició, amb el suport de la resta de grups municipals (Junts i la CUP). Durant tres anys, Pons s'ha encarregat de recopilar i fer el buidatge del Registre Civil de les partides de defunció de l'hospital. Com que no es tractava d'una fossa de camp de batalla, sinó amb víctimes d’un hospital amb informes mèdics documentats, ha estat una tasca relativament fàcil, ja que no ha estat necessari fer exhumacions ni treure mostres d'ADN. Resulta, per tant, encara més flagrant que els caiguts es mantinguessin en l'anonimat durant tant de temps. "Partim d’una absència molt gran d’actes de reconeixement dels episodis de la Guerra Civil i el franquisme, i en aquest cas de Ribes és molt greu, perquè els noms dels difunts no eren cap secret, estaven registrats, les famílies ho haguessin pogut saber el 1939 si les autoritats franquistes haguessin tingut la mínima dignitat humana de comunicar-ho", explica Pons, que continua: “És una fossa molt gran, representa un fet històric important, dramàtic, amb testimonis significatius, però les autoritats franquistes no ho van voler explicar”.

La família d’Andreu Ibáñez, per exemple, després de la guerra va saber pel contacte d’un amic que el seu pare havia estat enterrat a Ribes, però l’ajuntament franquista del moment els va dir que a l'hospital no hi havia mort cap soldat amb aquest nom. No ha estat fins molts anys després que se’ls ha donat la informació de veritat. A més, als Pirineus l'empremta de la dictadura va ser especialment dura, amb molt de control i presència militar, ja que per la proximitat amb la frontera Franco temia una possible invasió europea de les forces progressistes. “Tot just ara senyors de 80 o 90 anys han pogut saber què va passar amb aquell parent que havia anat al front i no havia tornat mai. Han pogut tancar el dol”, conclou Pons. 

Consultant els registres de defunció fets pels metges republicans, Pons ha pogut treure a la llum els noms, les circumstàncies de mort i el municipi d’origen de tots els soldats caiguts. L’Ajuntament ribetà s’ha posat en contacte amb els municipis implicats i dels 92 difunts en 15 casos s'ha aconseguit localitzar els familiars. A la resta als pobles d'origen els han perdut la pista. Per tant, encara queden una vuitantena de cossos dels quals els seus descendents no saben res. A més dels soldats tractats a l’hospital de Montagut, a la fossa també hi ha enterrats una desena de carabiners –la guàrdia fronterera de la República– morts al santuari de Núria, que durant aquesta època es va convertir en sanatori per tractar la tuberculosi.

Un hospital de rereguarda durant la segona meitat de la guerra

Durant la Guerra Civil el bàndol republicà va desplegar una xarxa molt potent d’hospitals militars per assistir els soldats ferits al camp de batalla. Després de la caiguda del flanc d’Aragó i l’avançament de les tropes franquistes pel curs del riu Segre, molts d’aquests hospitals van caure en mans enemigues i l’exèrcit republicà, a la rereguarda, va haver d’habilitar nous hospitals militars al nord-est de Catalunya, com el de Ribes de Freser, a pocs quilòmetres de la frontera amb França. Les estances d’aquest hotel balneari de Montagut, pioner a l’època, construït per atraure turisme a l’estiu, es van reconvertir en bucs de lliteres i quiròfans. Era un recinte molt ample, amb prop de 4.000 m², però poc condicionat per garantir les condicions higièniques d'un centre sanitari i per passar els hiverns freds, sense calefacció i amb els sostres molt alts. 

Ribes de Freser va caure el 8 de febrer del 1939, i després de la guerra el balneari va reprendre progressivament la seva activitat original amb molt d’èxit. Ara, des de fa més de vint anys, està tancat al públic, però de tant en tant encara s’hi organitzen visites guiades, a més de rodatges cinematogràfics, sessions de fotos o esdeveniments culturals. Tot i que s’hi han fet moltes reformes, en alguna planta encara es conserven a la paret dibuixos o escrits que alguns dels soldats republicans van pintar quan reposaven a l’hospital.

L'ADN d'una dona de 102 anys permet identificar el seu germà en una fossa comuna