“A la perifèria sorgeixen coses interessants”

Barcelona“A la perifèria sorgeixen coses interessants”, diu Pere Mercader, teclista i compositor principal dels Itaca Band. El caràcter perifèric el reivindiquen explícitament a Vengo, una de les cançons de La lengua de los pájaros (Halley Records), el disc que avui (21 h) presenten a la sala Razzmatazz de Barcelona, dins del festival Guitar BCN. Hi ha una perifèria física, però també una de mental i artística que s’adiu amb el mestissatge musical que defensa el grup de Montcada i Reixac. “La música que fem beu de músiques que van néixer a la perifèria dels imperis o de les ciutats. I en els racons ocults de la societat, tant físics com mentals, sorgeixen coses noves i diferents”, explica Mercader. “Allà hi ha més marge de maniobra per poder actuar lliurement”, afegeix Albert García, cantant de la formació, que completen Maria Astallé (trombó), Unai Eizagirre (guitarra), Jordi Busquets (bateria) i Kel Sangüesa (baix).

El marge de maniobra sovint és simplement una possibilitat de vida, perquè, com recorda Mercader, “hi ha llocs que eren interessants quan la gent hi podia viure” però ara han sigut devastats pels processos gentrificadors. Ho va comprovar, “multiplicat per deu”, a Nova York “justament abans de compondre” Vengo. Aquesta temàtica és una de les que alimenten les cançons de La lengua de los pájaros, un disc cantat en castellà i en català en què, segons García, “una de les premisses era tornar una mica als orígens” i que “la gent pogués trobar al disc el que trobarien al directe”. És a dir, més a prop de l’àlbum Temerario (2015) que d’ Explosiva (2017). “És que Explosiva va ser més un treball d’experimentació, i aquest és més de directe, més de consolidació que de buscar nous camins”, precisa Mercader. “Sí, aquí el grau de risc ha sigut més petit i hem anat bastant de cara a barraca”, diu García.

Una de les sorpreses de La lengua de los pájaros és la col·laboració del grup barceloní Dorian. Bé, potser no és tan sorprenent, perquè la parella de García és la germana de la Belly, la teclista de Dorian. Però l’afinitat va més enllà de la política familiar. “He begut molt de Dorian -assegura Mercader-. Ells són bastant nostàlgics, i crec que nosaltres també ho som. Encara que fem músiques diferents, sí que compartim aquest component nostàlgic que també és vitalista”.

Deu anys “picant pedra”

Després de més d’una dècada de funcionament, els Itaca Band lluiten ara per la “supervivència”, per “poder mantenir” el que han aconseguit fins ara. “El nostre somni era poder viure del grup, i sembla que ens en sortim”, diu García. Tanmateix, són conscients de la precarietat que acompanya la feina de músic. “Portem deu anys picant pedra i en principi hi ha un reconeixement de la feina feta, però això no es materialitza després en una qüestió monetària, i això els passa a la majoria de músics. És un món molt precari”, conclou Mercader. Els Itaca Band tiren endavant gràcies a un públic que segueix responent anant als concerts d’un grup que fa un parell d’anys va haver de gestionar una acusació d’agressió masclista i un posterior boicot a les Festes de Sants. “De tot això n’hem après que estem en un moment històric molt important en què per sort el feminisme ha agafat la paraula, i ha arribat el moment d’escoltar”, diu Albert García.