Troben dos cranis que demostren que els ibers exhibien els caps com a trofeu

BarcelonaDos cranis sencers, travessats per sengles claus de grans dimensions, localitzats al jaciment d'Ullastret (Baix Empordà) demostren que els ibers tenien el costum de penjar caps pels carrers del poblat. "És una troballa excepcional", assegura el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) d'Ullastret, Gabriel de Pardo. Tan sols hi ha cinc cranis més a Europa d'aquestes característiques. La troballa confirma que els ibers que vivien en el territori de la Catalunya actual seguien una tradició d'origen celta.

Decapitar algú i penjar-ne el cap en un lloc públic, com pot ser la muralla, no és una pràctica desconeguda. Els impressionants claus, afortunadament pels propietaris dels cranis, es clavaven post mortem. L'equip de les investigacions, dirigit per Ferran Codina i Gabriel de Prado, amb la col·laboració de Fina Simon, assegura que els cranis, bé podrien pertànyer a personatges importants per a la família o la comunitat, o bé podrien ser d'enemics, que podrien haver estat executats o morts en combat i exposats en públic. S'inclinen més aviat, però, per la segona tesi. Les decapitacions podrien estar relacionades amb la tradició celta dels caps tallats, ben descrita per autors clàssics com Diodor de Sícilia, Estrabó i Posidoni d'Apamea. Les seves cròniques parlen del costum indígena d'exhibir públicament els caps tallats de l'enemic en piques; penjats del coll dels cavalls o bé clavats a les portes de les cases i porxos dels edificis.

Els arqueòlegs daten del segle III aC els dos cranis enclavats que s'han descobert al jaciment d'Ullastret, i creuen que corresponien a dos homes d'entre 20 i 40 anys. Esperen poder reconstruir-ne el rostre amb la tecnologia 3D.