Ian de la Rosa, el cineasta trans que ha fet història als Gaudí

BarcelonaEls Gaudí no van ser només la nit de les directores. Diumenge, els premis del cinema català van fer història premiant per primera vegada un director trans: Ian de la Rosa (Granada, 1988) va guanyar el Gaudí al millor curt per Farrucas, que observa la intimitat quotidiana de quatre adolescents d'El Puche, un barri perifèric d'Almeria amb molta població marroquina i on no hi ha gairebé enllumenat públic ni recollida d'escombraries. “Jo soc d'Almeria i no ho coneixia –diu el director–. El dia que m'hi van portar hi vaig conèixer una família i vaig connectar molt amb la filla adolescent. I em va venir un desig molt gran de fer alguna cosa amb aquella alegria seva i de les seves amigues”. L'adolescent va acabar sent una de les protagonistes de Farrucas, totes d'El Puche i sense experiència en el cinema. Sis dies corrents, per tant, no va ser l'únic èxit als Gaudí del cinema amb actors no professionals.

Del curt se'n van rodar dues versions: una primera centrada en la problemàtica del barri que De la Rosa va desestimar –“em vaig adonar que era més interessant el que passava entre presa i presa, el que les noies deien i feien”, diu– i la segona i definitiva, que acompanya les noies en un dia de celebració i navega amb sensibilitat per les emocions convulses de l'amistat adolescent. En la conversa espurnejant de les noies es barregen frases en marroquí, cançons flamenques i el parlar gitano, un magma que al principi desconcerta i confronta l'espectador amb els seus propis prejudicis. “Molta gent em pregunta als col·loquis si són gitanes o d'origen marroquí i jo sempre contesto «Què importa el que siguin?». Ho són tot i no són res, igual que tothom”, diu el director.

De la Rosa va créixer a Níjar (Almeria) però, com va dir al rebre el Gaudí, es va “criar cinematogràficament a Catalunya". Concretament a l'Escac, on va estudiar direcció de cinema i el 2015 va dirigir el curt Víctor XX, sobre un adolescent d'Almeria en conflicte amb el gènere que la família i la societat li havien assignat. A Farrucas no aborda l'experiència transgènere directament, però el discurs no se n'allunya gaire. “Hi ha gent que quan veu el curt no sap si és un documental o una ficció –comenta–. En el fons, és una ampliació del concepte de transsexualitat que em porta a pensar en el fet transcultural o fins i tot transcinematogràfic”. El seu primer llarg, que ja prepara, serà de fet una barreja dels universos de Víctor XX i Farrucas que té com a títol provisional La historia de amor de Ivan y Hadoum.

"Jo també puc fer-ho"

La presència com a lliuradora del premi de l'actriu i directora trans Abril Zamora i el triomf de De la Rosa envien un missatge que el director valora positivament. “Està molt bé que l'Acadèmia ens obri un espai i espero que no sigui una illa sinó l'inici d'un canvi –diu–. Justament em deia Abril Zamora després de la gala que era molt positiu per a la comunitat trans tenir referents, que el noi trans o la noia trans o l'adolescent no binari que vegi la gala pensi: «Jo també puc fer-ho»”. Després d'haver perdut als Goya, De la Rosa no s'esperava guanyar el Gaudí i no s'havia preparat cap discurs. “Em vaig quedar amb el dubte de si hauria d'haver dit que soc trans, però després he vist que ja ho van dir els presentadors, i ara m'alegra que ho diguessin ells i no jo. Que ser un director trans es comenti només com un fet que no havia passat abans i que ens fa créixer com a societat i també a la indústria del cinema, és una bona notícia”.