La Iaia trien l’autogestió per viure en la modernitat líquida

BarcelonaEl cantant de La Iaia, Ernest Crusats, és “bastant fan” del sociòleg Zygmunt Bauman. “Crec que la teoria de la modernitat líquida la visc a 300 per hora. Les relacions són volàtils, en aquesta època de no solideses i incerteses en què tot es mutant”, diu abans de reconèixer que el disc que acaba de publicar el trio osonenc, Tornar a ser u, parla d’aquesta “reconstrucció constant”. La tesi s’expressa mitjançant deu cançons de pop a la manera de La Iaia; és a dir, composicions amb estructures netes, relativament sòbries instrumentalment i amb aquella capacitat per enganxar l’oient en una espiral rítmica.

Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrent consoliden les troballes d’ On és la màgia (2014) i busquen “tessitures” noves per a ells, com ara les cordes de Soc un gerro ple d’aigua, però on l’atreviment resulta més evident és en el material líric. Diu Crusats que sempre intenta fer lletres “molt clares” i fugint del cripticisme perquè “tothom les entengui” com les entén ell. “Em flipa que no faci falta que expliqui la cançó a ningú”, admet. Aquesta claretat es manté fins i tot en experiments metafòrics com els de les cançons Tornar a ser u, 3/24 i Soc un gerro ple d’aigua, poètica de la quotidianitat a vegades a prop de Pau Riba, i tot plegat acompanyat d’una música que Crusats descriu com a “realisme brut però pop i accessible alhora”. És el fruit de la feina de les mescles de Paco Loco, present en els tres discos de La Iaia. “Les cançons ens semblaven més delicades i senzilles, amb una sonoritat que ens recordava a algunes del grup Eels, i volíem que el Paco afegís un punt de caràcter a aquesta netedat”, diu Crusats.

“La dolça companyia” del 3/24

En el terreny estrictament líric, a la cançó Tornar a ser u Crusats utilitza els números per fer un acurat retrat de l’estat d’ànim posterior a una ruptura sentimental. “Explica el procés que segueix un personatge en aquesta fase de soledat, un nou context vital, en què vol aconseguir tornar a ser u, reconstruir-se. Però no ho aconsegueix perquè no l’hi volíem donar un final Disney, sinó deixar la cançó en un estat de semifracàs”, diu Crusats, que reconeix tenir entre els seus referents el grup nord-americà The Magnetic Fields. A 3/24 dona protagonisme al canal de televisió, convertit en “una mena d’àngel de la guarda”, “una dolça companyia”. I a Soc un gerro ple d’aigua posa en joc un metàfora sobre la incomunicació “en un context familiar” en què t’adonés que no ets com els altres pensen que ets. “Creativament anem conquerint diferents territoris que fins ara no teníem”, assegura.

“No és un disc feliç, ni happyflower, però sí que hi ha una actitud de divertimento ”, diu el cantant de Vic. És una definició que es pot aplicar als directes d’un grup que sense fer cançons alegres és capaç de transmetre alegria. Això sí, en la gira que passarà divendres pel Vida Festival i dissabte pel Canet Rock ja jo hi haurà el confeti d’altres anys. “Ara odio el confeti”, diu amb un somriure abans d’explicar el caràcter dels concerts de La Iaia: “Tenim la sensació que necessitem que passin coses i que hi hagi dinàmiques. No ens podem permetre el luxe d’avorrir”.

Quan van acabar la gira anterior, els tres membres del grup es van plantejar si aquest era “el tipus de vida” que volien portar, i van decidir tirar endavant optant per l’autogestió i l’autoedició. “És una manera que el projecte estigui més viu, i també una qüestió ideològica: el que hem gravat és la nostra realitat, focalitzada a Vic, representada en un disc. És com que tot ens pertany més”, diu Crusats.