La humanitat va estar a punt d'extingir-se fa 930.000 anys

Nova YorkCap lloc del planeta s'ha escapat a la influència de l'Homo sapiens, des de les selves tropicals arrasades per l'activitat agrícola i ramadera fins als oceans contaminats amb microplàstics. El novembre passat, la població mundial va arribar als 8.000 milions d'habitants. Però per omnipresents que siguin avui dia els humans, hi va haver un moment, fa 930.000 anys, que van estar a punt d'extingir-se. Així ho afirmen investigadors a la Xina que han trobat proves que suggereixen que els avantpassats dels humans moderns van patir una gran crisi provocada per un canvi climàtic.

Segons l'estudi, en aquest període tan sols van sobreviure 1.280 individus amb capacitat per reproduir-se. Aquesta situació va perdurar més de 100.000 anys abans que la població es recuperés. "Al voltant del 98,7% de la població va desaparèixer. Per tant, hi havia una clara amenaça d'extinció", afirma l'estudi que s'ha publicat aquest dijous a la revistaScience. Aquesta investigació provocarà una gran controvèrsia, perquè ve a dir que, a partir d'aquell moment, els humans es van dividir en dos llinatges evolutius: un que finalment va donar lloc als neandertals i l'altre als humans moderns.

Molts experts són escèptics sobre els nous mètodes estadístics que han utilitzat els investigadors per a l'estudi. "És una mica com calcular la mida d'una pedra que cau al mig d'un gran llac només a partir de les ondulacions que arriben a la riba uns minuts després", afirma Stephan Schiffels, genetista de poblacions de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva a Leipzig, Alemanya.

Des de fa dècades, els científics han reconstruït la història de la nostra espècie mitjançant l'anàlisi dels gens de les persones vives. Tots els estudis utilitzen la mateixa informació de la nostra biologia: cada nadó neix amb desenes de noves mutacions genètiques, i algunes d'aquestes mutacions es poden transmetre durant milers o fins i tot milions d'anys. En comparar les variacions genètiques de l'ADN, els científics poden rastrejar l'ascendència de les persones fins a poblacions antigues que van viure en diferents parts del món, es van moure i es van creuar. Fins i tot poden calcular la mida d'aquestes poblacions en diferents moments de la història.

Aquests estudis s'han tornat més sofisticats a mesura que ha millorat la tecnologia de seqüenciació d'ADN. Avui, els científics poden comparar els genomes sencers de persones de diferents poblacions. Cada genoma humà conté més de 3.000 milions de lletres genètiques d'ADN, cadascuna de les quals s'ha transmès durant milers o milions d'anys, de manera que s'ha creat un ampli registre de la nostra història. Per llegir aquesta història, els investigadors utilitzen ara ordinadors cada cop més potents que poden dur a terme un gran nombre de càlculs i així precisar més com ha estat l'evolució humana.

Haipeng Li, investigador de genòmica evolutiva de l'Acadèmia Xinesa de Ciències de Xangai, i el seu equip han dedicat una dècada a crear el seu propi mètode per reconstruir l'evolució humana. Els investigadors l'han anomenat el mètode FitCoal (abreviatura de fast infinitesimal time coalescent). FitCoal permet als científics dividir la història en petites porcions de temps.

Una nova eina per estudiar l'evolució humana

"És una eina que vam crear per esbrinar la història de diferents grups d'éssers vius, des dels humans fins a les plantes", explica Li. Al principi, ell i el seu equip es van centrar en animals com les mosques. Però un cop s'havien seqüenciat prou dades genètiques de la nostra espècie, van posar el focus en els humans, comparant els genomes de 3.154 persones de 50 poblacions d'arreu del món. Els investigadors van explorar diversos models per trobar-ne un que expliqui millor la diversitat genètica actual entre els humans. Van acabar amb un escenari força apocalíptic: la crisi que gairebé provoca l'extinció fa 930.000 anys. "Ens vam adonar que havíem descobert alguna cosa grossa sobre la història humana", afirma Wangjie Hu, biòleg computacional de l'Icahn School of Medicine Mount Sinai a Nova York i autor de l'estudi. Abans de la crisi, la població dels nostres avantpassats incloïa uns 98.000 individus reproductors. Després es va reduir a menys de 1.280 individus i es va mantenir així durant 117.000 anys. Aleshores, la població es va recuperar. El doctor Hu i els seus col·legues argumenten en el seu article que aquest escenari concorda amb el registre fòssil dels nostres avantpassats humans.

"La nostra branca de l'arbre evolutiu es va separar de la d'altres simis fa uns set milions d'anys a l'Àfrica. Els nostres avantpassats havien evolucionat fins a ser alts i grans a l'Àfrica fa un milió d'anys. Després, alguns d'aquests primers humans van emigrar a Europa i Àsia, i van evolucionar cap als neandertals i els seus cosins, els denisovans. Després de dècades d'investigació, les restes humanes continuen sent relativament escasses a l'Àfrica en el període comprès entre fa 950.000 i 650.000 anys. El nou estudi ofereix una explicació possible: simplement no hi havia prou gent per deixar enrere gaires restes", assegura Hu.

Un planeta més fred i més sec

Brenna Henn, genetista de la Universitat de Califòrnia, opina que la investigació que han fet els xinesos ofereix "una interpretació plausible". La diversitat genètica actual podria tenir el seu origen en una història evolutiva diferent. Per exemple, els humans podrien haver divergit en poblacions separades i després tornar-se a unir. Hu i el seu equip proposen que un canvi climàtic va ser el motiu de tanta mortaldat. Apunten a proves geològiques que demostren que el planeta es va tornar més fred i sec just en el moment que hi va haver aquesta crisi. Aquestes condicions podien haver fet més difícil que els nostres avantpassats humans trobessin menjar.

Nick Ashton, un arqueòleg del Museu Britànic, discrepa. Si un desastre mundial va provocar el col·lapse de la població humana a l'Àfrica, hauria d'haver fet el mateix en altres llocs del món: "El nombre de llocs on s'han trobat restes a Àfrica i Euràsia que daten d'aquest període suggereix que només va afectar una població limitada", afirma.

Li també crida l'atenció sobre el fet que els humans moderns podrien haver-se separat dels neandertals i els denisovans després de la crisi. Especula que els dos fets estan relacionats. Els investigadors assenyalen que la majoria dels simis tenen 24 parells de cromosomes. Els humans només en tenim 23, gràcies a la fusió de dos conjunts. Després de la crisi, suggereixen els científics, un conjunt de cromosomes fusionats podria haver sorgit i es va estendre per la petita població. "Tots els humans amb 24 parells de cromosomes es van extingir, mentre que només una petita població aïllada amb 23 parells de cromosomes afortunadament va sobreviure i es va transmetre de generació en generació", assegura Ziqian Hao, investigador de bioinformàtica de la Shandong First Medical University, i autor de l'estudi.

Schiffels, però, no n'està del tot convençut: "És una troballa sorprenent, i com més sorprenents són les troballes, més necessiten demostrar-se amb evidències", afirma.

Copyright The New York Times