16. Hugo Vinçon, agent nazi segons el contraespionatge francès
Capítol 16 de la sèrie 'Informes dels contraespies francesos a Barcelona'
BarcelonaEn anteriors capítols d’aquesta sèrie ja hem explicat l’origen del finançament dels serveis d’intel·ligència alemanys tant a Barcelona com a la resta de l’Estat: provenia dels privilegis que el franquisme els hi permetia a l’hora d’extorsionar i depredar amb impunitat com a agraïment pel seu enorme ajut durant la Guerra Civil. D’aquesta corrupció en podríem dir corrupció a gran escala: la de les grans empreses (Sofindus), els grans bancs (Banco Alemán Transatlántico) o les grans asseguradores (Wurtenburguesa y Badense), entre moltes altres. Però hi havia una corrupció a petita escala, la dels mateixos espies o agents d’informació, que tenien màniga ampla per fer, literalment, el que volguessin en matèria econòmica. Així, hem trobat informes del contraespionatge francès a Barcelona en què es detallen robatoris de cotxes de mitjana i alta gamma a França que, amb la connivència de les policies frontereres –la nazi i l’espanyola–, eren revenuts a Espanya amb total llibertat, robatoris i comisos de tota mena de joies a França o a Bèlgica que eren revenudes i blanquejades a Barcelona, o pintures d’alt valor internacional confiscades a jueus centreeuropeus que, a través de la França pétainista, arribaven a Barcelona per ser revenudes. França, la França ocupada pels nazis, era un graner de proporcions gegantines que va ser depredat sense contemplacions pels nazis entre 1940 i 1944. En els següents quatre capítols parlarem d’aquesta extorsió impune en quatre àmbits diferents: la cristalleria fina, la pintura, les joies i la revenda de moneda estrangera.
La cristalleria de Bohèmia
El cas del capítol d’avui és sobre la cristalleria fina que es produïa a la Bohèmia txeca, la més cotitzada d’Europa. Els nazis tenien ocupada Bohèmia des de l’any 1939 i aquesta ocupació també volia dir el decomís i el control de la seva producció. D’allà enviaven a França o a altres països ocupats la seva cristalleria perquè fos revenuda. Espanya, país amic dels nazis, no quedava pas al marge d’aquest banquet i, a Barcelona, qui rebia i revenia aquesta cara mercaderia era la botiga Vinçon del passeig de Gràcia, propietat de l’alemany i agent de l’Abwehr barcelonina Hugo Vinçon Wachter.
Els informes del contraespionatge francès francès són concloents: Hugo Vinçon no tan sols era agent de l’Abwehr sinó que la seva botiga era bústia d’enllaç dels seus agents i a la seva rebotiga es duien a terme reunions clandestines entre aquests agents. Mentrestant, a la botiga es venien les valuoses porcellanes i cristalleries que provenien de la Bohèmia ocupada pels nazis. Un negoci rodó.
Qui era Hugo Vinçon Wachter? Havia nascut a Alemanya (sembla que a Rettert o a Rethem, no es pot llegir bé al document) el 18 de maig de 1889 i va arribar a Barcelona l’any 1913, on es va casar amb Feli Fernández, nascuda el 13 de març de 1896 a Hospital de Órbigo (Lleó). Vinçon va fundar la famosa botiga Vinçon l’any 1934 amb el seu cunyat Enrique Levi.
I en el capítol 17: La revenda de pintura artística a Barcelona: els casos Neufville i Manonellas