Anatomia de la descoberta de la tomba de Tutankamon

Barcelona"Aquest matí he estat pintant els meus mobles. Mr. Carter ha enviat a casa el seu ruc perquè anés a veure la tomba Tutankamon. Fantàstica", va escriure al seu diari Minnie C. Burton, la dona de l’arqueòleg i fotògraf Harry Burton, el 19 de desembre del 1922. Els seus diaris, juntament amb les fotografies del seu marit i els que va escriure l'arqueòleg Howard Carter, formen part de l’exposició Tutankamon: anatomia d’una excavació, que es pot veure a la Biblioteca Bodleian, de la Universitat d’Oxford, fins al febrer del 2023.

La tomba del faraó es va descobrir el novembre del 1922, i per commemorar aquest centenari se succeiran tota mena actes, com aquesta mostra que inclou les notes de camp que van escriure Carter i Burton al llarg dels deu anys que va durar l’excavació, i que està formada per unes 50 peces que donen una visió des de dins de com va ser entrar aquell 1922 a la tomba del faraó egipci que més ha alimentat la imaginació de cineastes i novel·listes.

Els diaris de Carter els va donar la seva neboda, Phyllis Walker, poc després de la mort de l’arqueòleg, el març del 1939, a l’Institut Griffith Institute, creat aquell mateix any a Oxford. "Malgrat que estava content perquè estava a les portes del que potser seria un gran descobriment i perquè havia estat buscant la tomba durant molts anys, em va sorprendre que l’entrada fos tan petita, sobretot si la comparava amb altres tombes de la vall de Luxor", va escriure Carter el 5 de novembre del 1922. 

Un dia abans, el 4 de novembre, Carter havia trobat les escales i unes setmanes després entrava a l’avantcambra de Tuntakamon. Aquell 26 de novembre, amb l’ajuda d’unes torxes i acompanyat de Lord Carnarvon, que havia finançat la recerca, van fer la descoberta. "Hi veus alguna cosa?", va preguntar Carnarvon a Carter, mentre accedien a l’avantcambra. "Sí, vaig contestar, i és meravellós", escriu l'arqueòleg al diari. Carter va detallar al seu diari part dels tresors que va veure: dues efígies negres d’ivori amb sandàlies d'or, sofàs daurats d’estranyes formes, caps de lleó, cascs exquisidament pintats i decorats, gerros, papirs...

Hi havia un cert desordre, cosa que va fer pensar a Carter que abans que ell hi havien entrat lladres. Hores més tard va escriure que mai havia somiat veure totes aquelles meravelles: "Estàvem impactats per la bellesa i el refinament de tot aquell art. Superava qualsevol cosa que haguéssim pogut imaginar". La notícia de la descoberta es va difondre amb una gran rapidesa. El 30 de novembre ja eren molts els ciutadans importants de Luxor que volien visitar la tomba: "No estàvem preparats per a tanta quantitat de visitants i, per tal de preservar totes les antiguitats que hi havia allà, vam decidir no permetre-hi l’accés", va escriure Carter. 

"La descoberta no és mèrit d’un solitari i heroic arqueòleg anglès, sinó d’un equip modern d’arqueòlegs egipcis que sovint han estat menystinguts quan s’ha escrit sobre Tutankamon. Esperem que aquesta exposició contextualitzi la descoberta, la celebri, obri nous interrogants i qüestioni algunes coses", ha assegurat Richard Bruce Parkinson, que ha comissionat l’exposició amb Daniela Rosenow.

I Carter es va fer famós

Carter i Carnarvon van vendre per 5.000 lliures de l'època els drets exclusius per informar sobre la troballa al Times. Els lectors del diari podien seguir la descoberta pràcticament en directe. Carter, malgrat que sovint es queixava de les molèsties que li causaven les autoritats, els periodistes i els curiosos, era molt conscient de la importància que tenien els mitjans a l'hora de fer-se famós. Els seus diaris eren molt acurats. I quan treia els tresors no els cobria, per saciar les expectatives dels visitants.

Quan l'octubre del 1925 finalment va obrir el sarcòfag del faraó, Carter va escriure la impressió que li va causar tant d'or: "Em va fer pensar en tota la riquesa que devia contenir aquesta vall. Tutankamon era potser un dels faraons menys importants dels 27 que hi ha enterrats. Vaig començar a ser conscient de l'abast de tots els robatoris que hi havia hagut a Luxor", va escriure. Tutankamon va governar durant uns deu anys (del 1335/1336 al 1325/1327 aC). Malgrat la seva fama gràcies a Carter, va ser un faraó secundari. Sigui com sigui, el descobriment, fa cent anys, va modificar les lleis relatives a les excavacions a Egipte (i qui es quedava els objectes). Va ser una lliçó sobre la necessitat de documentar, conservar i publicar les troballes, i va provocar una febre que encara dura per l'Antic Egipte.