La vida dins un hotel, al descobert

Barcelona"Una persona mai no es mor en un hotel", assegura amb aparent serietat el cap de consergeria José Aguilar, amb més de quaranta anys d'experiència en el seu sector i autor d'Anécdotas de Hoteles (Libros Cúpula).

Tampoc als hotels de luxe no es tapen adulteris, ni els empleats intimen amb els clients, ni es discrimina els viatgers per la seva indumentària, ni els xeics àrabs organitzen festes "a l'espanyola", ni es refreda la fruita en un bidet, encara que tot això sí que passa a les pàgines narrades per José Aguilar.

I és que més de quatre dècades d'experiència entre un hotel de cinc estrelles de Marbella, un altre de la mateixa categoria a Puerto de la Cruz (Tenerife) i un últim a Torremolinos (Màlaga) donen molt de joc, sobretot si el seu autor ha apuntat des dels seus divuit anys les anècdotes més destacades.

Una reina, ministres, cantants, directors de cinema, xeics àrabs i aristòcrates espanyols i estrangers establerts a la Costa del Sol tenen el seu protagonisme en aquestes pàgines, en què no se citen noms, però es fa tan bé el perfil dels personatges que no és difícil trobar-los.

Així, el lector pot adonar-se que és la reina Sofia qui sol·licita una Coca-Cola 'light' a un atribolat maître, que corre de manera immediata a buscar-la a un supermercat pròxim, o que la baronessa Gunilla Von Bismark fa les delícies del conserge quan demanda "una pipa", per un paquet de cigarrets "piper".

Una folklòrica Rosa Morena exigeix que li separin un llit doble amb una tauleta de nit a l'habitació que comparteix amb el seu mànager "perquè ella és una senyoreta soltera" o un director de cinema ja mort fuig espaordit de la gandula del seu amant quan el conserge l'avisa que la seva estimada dona és a la recepció.

Però no tot són històries de famosos en aquest llibre, sinó que persones anònimes també protagonitzen escenes esperpèntiques, com un hoste japonès nu al mig del carrer, amb una hamaca a la mà, o un pilot que "es va despertar" amb el seu llit a la piscina, envoltat de tovalloles i banyistes, per una broma dels seus amics després d'una nit de gresca.

Una infinitat d'anècdotes hoteleres són narrades per José Aguilar, que no va voler mai ascendir ni abandonar el seu càrrec malgrat conèixer sis idiomes, perquè li agrada "la relació personal amb el client i, en cas d'ascens, baixaria la qualitat d'aquest contacte", assegura.

Els seus records del seu periple procedeixen dels seus inicis, quan als divuit anys va començar a treballar en un hotel de luxe de la Costa del Sol marbellí i va conèixer moltes personalitats. "Vaig anar apuntant els seus noms i les seves anècdotes en un quadern, perquè no se m'oblidessin", assevera.

Quan aquest professional natural de la Línea de la Concepción (Cadis) es va acollir a una prejubilació, va decidir escriure aquest llibre, amb un vuitanta per cent d'anècdotes seves i un vint per cent cedides pels seus companys.

I com "no" es moren els clients dels hotels?: "o bé se'ls introdueix en un taüt i se'ls baixa per un ascensor de servei lluny de les mirades alienes, o bé, la governanta els porta a l'exterior en un cadira de rodes, camuflats amb gorra o barret, bufanda i una imprescindibles ulleres fosques recuperades del departament d'objectes perduts", confessa José Aguilar.

L'inconvenient és quan el taüt s'obre a l'ascensor i el mort cau als braços del treballador responsable, una anècdota real que encara segueix produint esgarrifances al seu protagonista.