Homenatge a Maria Salvo, lluitadora antifranquista i presa política, que avui fa cent anys

RipolletMaria Salvo (Sabadell, 1920) va lluitar a la Guerra Civil, va viure l'exili i va passar pels camps francesos. Va ser repatriada a Espanya el novembre del 1939 però va continuar lluitant contra el règim de Franco durant dos anys i mig. El 1941, quan feia d'enllaç per a la resistència antifranquista a Madrid, va ser arrestada. Tenia tan sols 21 anys i no va sortir de la presó fins que en va fer 37. En una entrevista que li van fer fa cinc anys a la Universitat de Barcelona, explicava que aleshores ella era menor d'edat [abans la majoria d'edat s'adquiria als 21 anys]: "Coneixia la repressió, que en aquell moment era brutal, però no tenia ni idea del que m'esperava". Quan va sortir era l'any 1957 i ho va fer amb seqüeles físiques. Però mai ha deixat de lluitar contra el silenci i per les llibertats.

Aquest dimecres Maria Salvo fa cent anys i l'Ajuntament de Barcelona i l'Ateneu Memòria Popular li fan un homenatge. En la commemoració també hi col·laboren l'Associació Catalana d'Ex-presos Polítics del Franquisme, la Plataforma pel Futur Monument de la Presó de Dones de les Corts, l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i la Fundació Cipriano García.

Quan Salvo va entrar a la presó de les Corts –durant anys pràcticament esborrada de la memòria col·lectiva, estava situada on actualment hi ha el Corte Inglés de la Diagonal–, la capacitat del centre era de 150 persones però va arribar a tenir empresonades més de 1.800 dones. "Vaig entrar-hi de nit i vaig sortir-ne de nit. La primera visió que vaig tenir era la d'un passadís, a l'entrada d'aquell convent de les Hijas de la Caridad convertit en presó. Tot era molt bonic, verd, amb arbres", recordava Salvo. Aquella imatge idíl·lica, però, es va esborrar de sobte: "Em van traslladar a una sala immunda amb prostitutes, mares amb fills, plena de porqueria", explicava. Aquella no va ser l'única presó que va conèixer. Després va passar per Ventas, Alcalá de Henares, on la van sotmetre a un consell de guerra, i Segòvia. Quan en va sortir, les coses no van ser gens fàcils perquè el món era el que havien construït els que havien guanyat la guerra, i Salvo enyorava la solidaritat de les preses.

Tanmateix, no va abandonar mai l'esperit de lluita. A principis dels 70, quan ningú parlava de la dictadura i els polítics insistien en la necessitat d'oblidar i de callar, va participar en la fundació de l'Associació Catalana d'Ex-presos Polítics i, el 1997, en la creació de Les Dones del 36, que es va dissoldre el 2006. Els últims anys ha batallat molt perquè la presó de les Corts sigui visible i es recordi que allà moltes dones van ser víctimes de la repressió franquista.

Salvo és un de les últims testimonis de Les Dones del 36. Fa set anys moria una de les seves veus, Josefina Piquet, a qui tothom com la nena de Les Dones del 36.

Piquet era la més jove d'una associació de dones que el 1997, 58 anys després del final de la Guerra Civil, van començar a poder verbalitzar el que els havia passat: els càstigs als camps de concentració, l'exili, les humiliacions, les presons, la clandestinitat... La mitjana d'edat d'aquesta associació era d'uns 80 anys. Però eren incansables. Anaven a qualsevol lloc de Catalunya per explicar el seu testimoni. Ho feien en parelles. No fallaven mai.