Homenatge als brigadistes de la Lincoln

BarcelonaJordi Cantavella (Barcelona, 1967) va decidir escriure un llibre dedicat als 35.000 voluntaris d’arreu del món que van venir a lluitar a la Guerra Civil després de veure una entrevista a un brigadista del Batalló Abraham Lincoln. “Va ser a principis dels noranta. Era un brigadista negre i explicava que a la seva terra, als Estats Units, era un enllustrador de sabates, un no ningú. Quan va arribar a Espanya, va ser de cop un camarada i va descobrir què era la dignitat”. A Cantavella el va impactar aquell acte de generositat, però escriure sobre la guerra li feia por: “Sempre he fet humor, i tractar un tema històric, amb persones que havien existit, em feia molta basarda. Ha sigut un procés molt dur, ho he passat malament, però he tingut col·laboradors anímics molt importants”. Al final se n’ha sortit. El brigadista (Rosa dels Vents) ja és a les llibreries.

El llibre encavalca dues històries d’amor en dos moments històrics diferents. Una la protagonitzen en Raimond, el brigadista que s’uneix al Batalló Lincoln, i l’Anna, una infermera de Tossa de Mar. L’altra, la néta del Raimond, la Sarah, i el Joan. El Raimond mai havia parlat de les seves experiències al front fins que, en una festa, el Joan li fa reviure els mesos que va passar combatent a les files republicanes. El veterà comença a explicar els seus dies a Madrid, Belchite, Brunete, l’Ebre...

El silenci dels combatents

A la novel·la es barreja realitat i ficció. El Joan i el mateix Cantavella tenen trets en comú. L’autor ha regentat durant 19 anys el bar L’Astrolabi del carrer Martínez de la Rosa, al sud de Gràcia. El Joan també té un bar de copes amb música en directe. L’autor, com la Sarah, va tenir un avi que mai volia parlar de la guerra: “Deia que tots parlàvem de la guerra menys els que la van fer. I afegia que ells callaven i intentaven oblidar. Fins que un dia, en un dinar de Nadal, ens va començar a explicar la seva història”. Havia sigut voluntari, a metralletes. “Va quedar tocat. Després de la guerra, cada dos per tres, el venien a buscar i l’apallissaven. Era un home trist”, diu.

L’autor és també el protagonista de l’epíleg. Cantavella ha tingut un periple vital i professional força intens. Ha sigut forner, cambrer, missatger i, durant deu anys, va treballar a l’aeroport del Prat. Allà va coincidir amb voluntaris de la Brigada Lincoln que havien vingut a Espanya en un homenatge que se’ls va fer el 1996. Mentre els facturava l’equipatge, els va anar saludant un per un aixecant el puny i dient: “Bon dia i salut, camarada”. Els va agrair el que havien fet, i un dels brigadistes li va donar la seva condecoració. Encara la conserva. També és real la història del seu pare. “Quan el meu pare era petit, a Sants, amagaven pilots de les forces aliades. Per passar inadvertits, quan els pilots anaven als consolats o al port, ho feien acompanyats d’un nen”, relata. El pare de Cantavella va fer de fill de molts d’aquests soldats.

Dones valentes i reals

Per la novel·la desfilen molts personatges reals. Sobretot, com diu Cantavella, “dones valentes”. El personatge de Raimond coneix, per exemple, Martha Gellhorn. La periodista, una de les més reconegudes del segle XX, va venir a cobrir la Guerra Civil amb Ernest Hemingway. “Va tenir més pebrots que en Hemingway”, assegura Cantavella. Quan va sortir d’Espanya, Gellhorn se’n va anar a explicar la Segona Guerra Mundial. “Com que era una dona no li van donar permís per cobrir el Desembarcament de Normandia, però es va disfressar d’infermera, es va amagar al bany del vaixell i va desembarcar entremig dels soldats”, recorda Cantavella. La periodista, més tard, cobriria molts altres fronts, com el Vietnam o, amb 81 anys, la invasió de Panamà. Entre les pàgines del llibre, també s’hi poden trobar la fotògrafa Gerda Taro o la infermera Salaria Kee.

Tampoc hi falta la crítica. En un dels passatges de la novel·la, la Sarah es queixa que, a l’homenatge als brigadistes, no hi ha volgut anar ni el rei ni el president del Congrés de Diputats: “Espanya és un país d’arrels feixistes. S’ha tapat tot. Les estàtues de Franco les van traient a poc a poc i, quan les treuen, encara hi ha crítiques”, lamenta l’autor.

Cantavella ja prepara la segona part d’ El brigadista: “ Aquesta vegada serà sobre els espanyols que van lluitar a la Segona Guerra Mundial. Com els brigadistes, són uns altres oblidats a qui no s’ha fet l’homenatge que es mereixien”, diu.

Nova etapa de l’escriptor

Cantavella és autor d’una quinzena de llibres, entre els quals Aquests catalans estan tocats del bolet (Columna, 2010) i Un déu efímer (Dux, 2012). També ha escrit la novel·la infantil En John Garfield en territori xeiene (Estrella Polar, 2010) i no-ficció, com Em vull fondre, 100 ficades de peus a la galleda gloriosos (2012) i Pàjarus de Catalunya i altra fauna d’estar per casa (Angle, 2013). La seva altra cara, però, la vida a L’Astrolabi, s’acaba. Se’l traspassa, però als nous propietaris els exigirà que no toquin la barra: “La va fer el meu oncle i la va envernissar el meu pare. Tots dos són morts”. Cantavella, però, encara nous projectes amb el mateix entusiasme que ha abocat per relatar la història d’aquests homes i dones idealistes i d’esquerres que, en la majoria de casos, mai havien agafat una arma abans d’arribar a Espanya.

Cinc històries personals de les Brigades Internacionals

L’escriptor i historiador Jordi Martí-Rueda (Barcelona, 1976) es pregunta: “Què pot dur un home o una dona a deixar allò que coneix, fins i tot la pau, per creuar una frontera i endinsar-se en una guerra, un fenomen nefast davant del qual el primer què faríem la majoria de nosaltres seria fugir?” L’autor s’endinsa a Tocats pel vent. Cinc històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil (Pagès Editors) en les històries de cinc persones que van deixar casa seva per lluitar per la República. El primer capítol el dedica a Bill Aalto. Va ser el brigadista nord-americà més condecorat a Espanya, però quan va tornar a casa es va convertir en un pària perquè era homosexual i comunista. L’escriptor també recorda la història de l’irlandès Bob Doyle, que va créixer sense haver conegut una llar. Una altra protagonista (que també apareix en el llibre de Cantavella) és la infermera negra Salaria Kee, que volia anar a l’Àfrica però la Creu Roja la va rebutjar pel color de la pell. Va ser acceptada entre les files republicanes. L’escriptor Alvah Bessie i el mexicà Juan Miguel de Mora, que amb 16 anys va lluitar a l’Ebre, són els altres protagonistes.