"Si Òmnium Cultural existeix, si és una entitat de la societat civil catalana àmpliament estimada i reconeguda com un instrument eficaç que aglutina moltes forces i moltes voluntats en favor de la llengua, de la cultura i del nostre país, és perquè al seu origen hi va haver persones com el nostre homenatjat, Joan Triadú", va reconèixer Muriel Casals, presidenta de l'entitat, just al principi del discurs inaugural de record i reconeixement a un dels activistes culturals, crítics literaris i pedagogs més presents durant tota la segona meitat del segle XX i pràcticament fins a la seva mort, el 30 de setembre del 2010. Nascut l'any 1921 a Ribes de Freser (Ripollès), Joan Triadú va fer de la defensa de la llengua catalana un dels eixos del seu pensament. "La llengua no és, com la nació, una consciència i una voluntat: la llengua és la base d'una cultura nacional", escrivia al prefaci de Memòries d'un segle d'or (Proa, 2008), recordades pel segon dels ponents, Vicenç Villatoro, president de l'Institut Ramon Llull. "Joan Triadú és un home de postguerra, és a dir, una persona que comença la seva vida adulta, la seva activitat en l'espai públic, en un país devastat per una guerra recent de la qual encara queda una memòria molt viva", va dir. Tenint en compte que el país estava "destrossat", la intel·lectualitat estava "exiliada" i els fonaments estaven "desapareguts", Triadú es va proposar atacar tots els fronts: "Escriure i llegir, fer pedagogia i fer política [...]. Perquè hi hagi escriptors de qualitat cal formar un públic. Per tenir ciutadans cal tenir mestres. Per canviar la cultura cal fer política".
L'auditori, presidit per Artur Mas, amb dos expresidents entre el públic -Jordi Pujol i José Montilla-, mitja dotzena de consellers i nombrosíssimes personalitats culturals, va escoltar amb devoció els elogis raonats als tres vessants entrelligats del perfil professional i personal de Triadú. Si Villatoro recordava el costat polític ("per a ell, nacionalisme no era condescendència, sinó exigència"), Vinyet Panyella va llegir el discurs de David Castillo, centrat en els mèrits com a crític literari de l'homenatjat ("no suportava la mediocritat, i la seva ideologia i la seva bandera giraven, indefectiblement, al voltant de la sentència «Només la qualitat ens salvarà»") i Jordi Riera va repassar la trajectòria pedagògica del "mestre de mestres", que va començar a l'escola Ferrer i Guàrdia de Granollers, com a professor de català, amb només 17 anys. "Certament, la pedagogia de Joan Triadú està tenyida i tramada d'una permanent anada i tornada de la poesia (de la literatura, per extensió), de la filosofia i de l'ètica", va dir Riera abans de recordar que per a Triadú seguia sent "el més gran escriptor en llengua catalana". Finalment, Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans, va recalcar, al tram final del discurs, que Triadú sempre "es mantingué fidel al seu esperit fratern de servei als altres".