Enxampen 'el senyor dels crancs' després de més de 25 anys d'espolis
L'home, de 70 anys, acumulava peces de més de 8.000 fòssils extretes de diversos jaciments catalans
This browser does not support the video element.
BarcelonaLi deien el senyor dels crancs, perquè la majoria de fòssils que acumulava pertanyen a quatre espècies de crancs. Com a mínim des del 1996, un home de 70 anys i de nacionalitat espanyola es va dedicar a espoliar restes paleontològiques de diversos jaciments catalans. Els Mossos d'Esquadra van descobrir-lo l'any passat, quan el van enxampar després d'endur-se 18 fragments de decàpodes fòssils que tenien una antiguitat d'entre 35 i 45 milions d'anys i que pertanyien al jaciment del Paratge del Clot Sant Romà de Bellprat, a l'Anoia. L'home també portava al damunt una targeta de memòria amb fotografies d'un altre espoli. Precisament el jaciment del Paratge del Clot Sant Romà era un lloc on els espolis eren habituals per part d'aficionats i col·leccionistes des que es va descobrir el 2016, i per això els agents rurals feien inspeccions rutinàries quan van trobar l'espoliador.
A partir d'aquell episodi, els Mossos d'Esquadra van iniciar una investigació i a principis de maig van entrar a la casa de l'home, a Igualada. A dins hi van trobar centenars de fòssils de diverses mides. Junts, formaven un botí de milers de fòssils mil·lenaris. Els agents també van recollir mapes, documentació dels jaciments paleontològics i diapositives amb imatges de jaciments, fòssils enterrats i després desenterrats i dades i dates dels espolis. Tot aquest material indica que les extraccions s'haurien fet a jaciments de Barcelona, Lleida i Osca.
En total, l'home havia acumulat restes de 8.244 peces per un valor total de més de 140.000 euros. Els fòssils decomissats s'han traslladat al departament de Cultura, ja que totes les restes arqueològiques i paleontològiques són patrimoni públic. L'home té prohibit, per ordre judicial, acostar-se als jaciments que hauria saquejat: el de Roca Llarga a Els Mollons de la Pobla de Claramunt (Anoia), el de Prats de Carreu a Coll de Nargó (Alt Urgell), el de la Valleta a Vilaseca de Seròs (Segrià), el de Salàs de Pallars - Sensuí a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) i el del Clot de Sant Romà de Bellprat (Anoia).