Hitler hauria pogut guanyar l’última ofensiva

BarcelonaLa Batalla de les Ardenes continua sent un malson per als veterans de la Segona Guerra Mundial. Es va lliurar en unes condicions terribles durant quasi sis setmanes l’hivern del 1944-45. Va ser l’última gran ofensiva de l’exèrcit alemany al front occidental. Els que hi van ser continuen despertant-se a la nit; recorden com havien d’avançar entre els boscos, enfonsant els peus a la neu, mentre les filferrades se’ls clavaven a la roba i, mig atrapats entre les punxes, corrien el perill de ser un blanc perfecte. Els vénen ràfegues de com, després de quedar-se sense munició, utilitzaven els fusells com si fossin porres i treien els ganivets de trinxera per enfrontar-se cos a cos amb l’enemic. Aquest any se celebra el 70è aniversari d’aquesta batalla brutal i diversos historiadors han publicat noves investigacions que enderroquen alguns mites de l’últim intent de Hitler de guanyar la guerra. Una de les teories més agosarades és de l’historiador suec Christer Bergström.A Ardenas. La batalla (Pasado & Presente) capgira i qüestiona la versió que fins ara han donat de la batalla els historiadors nord-americans i britànics. No va ser tan fàcil guanyar-la i va ser molt més terrible en pèrdues humanes i materials.

“Queien com mosques”

Una de les experiències més espantoses de tota la guerra

Bergström ha escrit 25 llibres sobre la Segona Guerra Mundial. Assegura que ha entrevistat centenars de veterans. Però els homes que van lluitar a les Ardenes, a diferència de molts altres soldats, no tenen cap anècdota “divertida” per explicar. “Recorden només el terrible fred que van haver de suportar, els enormes patiments i els combats a mata-degolla que van haver de lliurar contra un enemic obstinat”, escriu. L’historiador suec descriu escenes terribles a través del testimoni dels veterans. “En aquell moment em va envair la sensació de soledat i desolació més intensa que havia sentit mai. Vaig mirar enrere i no podia veure ningú. Els pocs que quedaven a la meva dreta estaven morts. A l’esquerra i al davant només hi havia alemanyets. Uns metres més a la dreta en tenia un de mort. Segurament hi era des del dia anterior perquè estava congelat”, descriu el sergent John Fague, mentre que ell intentava protegir-se en un forat de les ràfegues d’una metralladora. Un altre testimoni assegura: “Queien com mosques”. Bergström explica que els nord-americans van mentir sobre les pèrdues humanes: “Han falsejat la història i han dit mentides. Els morts van ser molts més”. L’historiador ha sigut persistent en la seva recerca als arxius però no pot donar una xifra definitiva. La dada oficial que defensen els nord-americans és de 80.987 morts. I un altre informe de l’exèrcit dels Estats Units ascendeix a 108.347 morts. L’historiador també argumenta que els nord-americans van mentir pel que fa a pèrdues materials.

L’eufòria alemanya

Les tropes de Hitler estaven preparades

Bergström qüestiona que les tropes alemanyes arribessin a una de les batalles més decisives de la Segona Guerra Mundial pràcticament arrossegant-se: “El fet que una Alemanya apallissada, arruïnada pels bombardejos, en el sisè any de la guerra, tan sols dos mesos després d’haver patit les pitjors derrotes militars, fos capaç de reunir una força ofensiva tan gran és una prova evident d’una tasca prèvia magistral”, defensa Bergström al llibre. Està convençut que Hitler tenia les coses molt clares i una estratègia intel·ligent. L’historiador argumenta que la imatge de la batalla s’ha distorsionat perquè l’han propagat els vencedors i els generals alemanys derrotats. “S’ha dit que els alemanys no tenien prou combustible ni prou munició, però no és cert -assegura-. Els alemanys van posar al servei d’aquesta batalla les seves armes més avançades. Els aliats no tenien res equivalent. Fins i tot, els soldats aliats anaven vestits amb roba d’estiu perquè venien de combatre a l’Àfrica del Nord”.

Si va ser una ofensiva intel·ligentment preparada, si els alemanys estaven més motivats, si tenien millor armament i si la tàctica era millor que la dels aliats, per què van fracassar? Segons l’historiador suec, Hitler va cometre dos errors nefastos. “Va confiar massa i va donar massa poder a les SS, menys competents que l’exèrcit regular, la Wehrmacht -assegura Bergström-. El segon error va ser que els alemanys van concentrar tota la seva aviació d’elit a l’est, i al front occidental només hi tenien els aviadors més novells”, afegeix. I cita un dels líders vençuts, el general Friedrich Wilhelm von Mellenthin: “La Batalla de les Ardenes ens ensenya que res pot fer una ofensiva blindada a gran escala enfront d’un enemic que domina completament el cel”. Entre els millors aviadors que no van ser a les Ardenes perquè estaven combatent al front de l’est, hi havia força espanyols: “N’hi havia que lluitaven a favor de Hitler i n’hi havia de republicans que estaven amb els aliats. Alguns testimonis alemanys em van explicar que podien sentir com s’insultaven en espanyol”, diu l’historiador.

I si Hitler hagués vençut?

Les bombes atòmiques haurien caigut sobre Berlín i Dresden

¿I si Hitler hagués confiat més en el seu exèrcit regular, si hagués destinat els millors aviadors a les Ardenes, si els bombardejos aliats no haguessin tallat els subministraments dels alemanys... i si els nazis haguessin guanyat la batalla? “La guerra s’hauria allargat. Els alemanys podrien haver tingut temps per reforçar el front rus. Potser les bombes atòmiques haurien caigut sobre Berlín i Dresden i no al Japó. La guerra l’haurien perdut els alemanys, però potser els russos i els americans s’haurien trobat al riu Sena, a París. Potser a Espanya parlaríeu rus”, afirma Bergström. Però això és història i la història no admet distòpies ni ciència-ficció.

L’historiador diu que el que més el satisfà d’haver publicat el llibre són els elogis dels veterans. Ara prepara un documental per a la televisió inspirat en la seva detalladíssima recerca que, en paper, ocupa quasi 800 pàgines.