Ni vampira, ni sàdica, ni sanguinària: els falsos mites sobre Erzsébet Báthory

BarcelonaL'hongaresa Erzsébet Báthory (1560-1614) té molt mala reputació, alimentada per la llegenda segons la qual prenia banys de sang humana amb l'esperança de rejovenir-se i que, amb aquest propòsit, va fer degollar més de 650 noies dels seus dominis. Pel·lícules com La comtessa (2009), escrita i dirigida per Julie Delpy, i molts films més la mostren com una dona sàdica i depravada. També innombrables llibres. Però qui era veritablement aquesta comtessa que pertanyia a una de les famílies més poderoses i riques d’Hongria?

"No era cap depravada. Ni els seus pares eren cosins germans, ni la seva tia la va iniciar en el vici i la depravació, ni estava obsessionada per la pèrdua de la bellesa, ni tampoc es va aficionar a torturar noies. Les cartes que es conserven mostren que era una dona treballadora, previsora, sensata i equànime", diu la metgessa i escriptora Maria Lluïsa Latorre Casellas (l'Esquirol, 1961), que desmenteix un per un els mites que se n’han construït al seu voltant al llibre La comtessa sanguinària. Erzsébet Báthory, realitat o llegenda? (Viena).

Báthory va enviudar el 1604 i va mantenir un control ferri sobre les seves vastes terres. "Per la documentació que he llegit, ho controlava tot. No se li escapava res, i això potser va produir cert malestar entre els alts funcionaris i alguns familiars", diu Latorre. En aquell moment, Hongria vivia una època convulsa, amb aliances i contraaliances per obtenir més poder, i Báthory podia ser una enemiga poderosa. Només sis anys després de quedar-se viuda, el 1610, el palatí d'Hongria, György Thurzó (una figura que ara es podria comparar amb un viceministre o virrei), la va fer detenir i la va recloure al seu castell, d’on ja no va poder sortir més fins a la seva mort, el 1614. "Després que l’arrestessin, el rei Maties II va demanar fins a quatre vegades per carta que hi hagués un judici, però Thurzó sempre s’hi va negar, fins i tot desafiant el rei", assegura Latorre. "No puc afirmar que Báthory fos una santa o no cometés mai cap crueltat, però el que està clar és que no va tenir un judici i que les morts que se li atribueixen són molt poc creïbles", afegeix.

Més de tres-cents testimonis

L’arrest de Báthory va ser tot un espectacle. Va ser al desembre, i mentre s’enduien la comtessa el palatí va exhibir dues noies, una de morta i una altra de malferida, perquè tothom les veiés. "La noia malferida va sobreviure. Ho sabem perquè hi ha la declaració del barber cirurgià que la va atendre, i li van concedir una petita granja. El que em pregunto és per què aquella jove, que hauria pogut assenyalar Báthory com la responsable de les seves lesions, no va ser mai cridada a declarar", diu Latorre, que dubta de la fiabilitat dels 300 testimonis que van desfilar durant les rondes de declaracions. La majoria eren veïns dels pobles que hi havia a les terres propietat de la comtessa. No va declarar cap de les noies suposadament torturades. "Alguns van dir que no en sabien res o que no havien vist ni sentit mai res, altres només havien sentit rumors vagues i molts van dir el mateix que un altre veí. En total vaig comptar uns 209 testimonis que no van aportar informació significativa. Dels 84 restants, la majoria ho havien sentit d’algú altre, però el més escandalós és que només nou testimonis van atribuir a l’Erzébet l’assassinat de nombroses noies, i ho van fer a partir de rumors, sense cap fonament, i són les xifres que han transcendit fins als nostres dies", lamenta l’autora.

Els banys de sang són un invent posterior. La primera referència que ha trobat Latorre la fa un jesuïta hongarès: László Thuróczi. El 1729 va publicar un llibre sobre topografia i història d’Hongria titulat Ungaria suis cum regibus compendio data. Un dels capítols el va dedicar al castell de Čachtice (actualment a Eslovàquia) i a la seva senyora, Erzsébet Báthory. Explica la famosa anècdota que la comtessa es va tacar la cara de sang després de bufetejar amb fúria una criada i, miraculosament, va veure com se li embellia la pell. Després es va dedicar a assassinar i a banyar-se amb la sang de les seves víctimes. "Segons el jesuïta, la decadència de la comtessa va començar quan va renunciar al catolicisme i va abraçar la fe luterana per casar-se amb Ferenc Nádasdy, però ni això era correcte, perquè Erzsébet era calvinista i no es va convertir mai a la fe luterana", diu Latorre. Aquesta invenció, però, va persistir com a veritat i la va repetir un altre autor hongarès, Mátyás Bél, en un altre llibre publicat el 1742. "La bola es va anar fent cada vegada més grossa", assenyala Latorre.

¿Tortures o pràctiques curatives?

Una de les coses que van sorprendre a Latorre és que a Báthory li atribuïssin tantes modalitats diferents de tortura. "En aquella època qui tenia cura de la salut dels vilatans eren els senyors del castell, que acostumaven a tenir una espècie d'infermeria, medicines i personal entrenat per practicar les cures", detalla l'autora. "Moltes de les suposades tortures es podrien atribuir a pràctiques curatives de l'època que potser a alguns veïns els semblaven estranyes", afegeix Latorre, que és metgessa. Per exemple, una de les acusacions és que assotaven les noies amb ortigues, que s'aplicaven en cas de reuma o artritis. Una altra acusació és que la comtessa submergia les víctimes en rius glaçats. "Avui dia es desaconsella banyar-se amb aigua freda per fer baixar la febre, però en el passat es considerava un tractament efectiu", detalla. Un altre tractament era la cauterització terapèutica: antigament s'escalfava la fulla d'un ganivet sobre el foc i s'aplicava a la lesió que es volia tractar.

"No es pot conèixer quin va ser el mòbil per actuar contra Erzsébet, no sabem exactament a qui beneficiava més condemnar-la a l'ostracisme. Només podem fer hipòtesis, com que el palatí Thurzó volia debilitar els Báthory i va tenir còmplices, perquè potser ella era una comtessa incòmoda", diu Latorre. "Ni tan sols es pot provar la implicació d’Erzsébet en les morts més establertes, les dues noies que van morir durant el casament de Katalin Nádasdy, les vuit noies que van morir a Čachtice a finals d’octubre del 1610 mentre Erzsébet i la seva filla Anna eren a Pöstyén, i Dorica, la noia morta exhibida a la casa senyorial de Čachtice l’endemà de la detenció d’Erzsébet", afegeix.