Prehistòria

Troben pintura rupestre del paleolític al Vallès Occidental

Els 'Homo sapiens' de la cova Simanya feien servir el mateix llenguatge simbòlic que els seus contemporanis de França i Cantàbria

3 min
Treballs de documentació gràfica de l’art rupestre a Simanya.

La cova Simanya, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Vallès Occidental), no deixa de donar sorpreses. Allà s'hi van trobar les restes neandertals més importants que s'han localitzat fins ara a Catalunya: 54 fragments ossis d'una dona, un individu jove d'11 o 12 anys i un infant de 7 o 8 anys, que van viure fa més de 50.000 anys. Tots tres estaven enterrats a prop, en un petit ramal, estret i fosc, a uns 70 metres de l'entrada de la cova, que té uns 300 metres de recorregut. Les restes es van extreure de la cova de manera clandestina als anys 70, i no es va saber que pertanyien a neandertals fins al 2020. Aquell mateix any es va comprovar que a la mateixa cova hi ha una sèrie de gravats i restes de pigment a les parets de la galeria oest. Ara s'ha confirmat que es tracta d'art paleolític. Els seus autors o autores serien Homo sapiens que van viure durant el paleolític superior, fa entre 12.000 i 14.000 anys. Són pintures que coincideixen, per època, amb les de la cova d'Altamira, a Cantàbria.

Una de les representacions que s'han trobat a Simanya està formada per 14 punts de menys d'un centímetre de diàmetre, pintats en pigment vermell i formant dues línies paral·leles. La segona representa quatre traços discontinus més o menys rectes que es creuen entre si i gravats a dos metres i mig del terra actual. La tercera mostra diverses línies paral·leles i pròximes entre si, coronades per un semicercle a la part superior esquerra. Aquesta darrera figura gravada encaixa amb els signes claviformes típics de l'art paleolític europeu. "Són importants no per l'espectacularitat, sinó per tot allò que ens expliquen. A Catalunya hi ha un gran buit d'art paleolític, tenim molts jaciments, però no s'hi han conservat pràcticament manifestacions simbòliques", explica Juan Ignacio Morales, de l’IPHES-CERCA, que ha fet la recerca juntament amb Míriam Salas Altès, Marcos García Díez, Josep Maria Vergès, Artur Cebrià i María Soto.

Representació d’una sèrie de punts de color vermell a Simanya.
Sèrie de línies de gravat a Simanya Gran amb sobrerepresentació digital.

"És important per la simbologia, molt similar a la que s'ha trobat a la cornisa cantàbrica o al sud de França. Ens diu que les persones que van fer aquestes pintures a Simanya s'expressaven amb el mateix llenguatge. Hi ha moltes més similituds amb els Pirineus i amb Cantàbria que no pas amb altres llocs del Mediterrani", explica Morales. "No sabem com eren els contactes, però segur que n'hi va haver perquè compartien una mateixa tradició cultural", afegeix.

La primera exploració espeleològica amb caràcter científic a la cova Simanya es va fer el 1911, i també va ser excavada arqueològicament el 1930 pel Centre Excursionista de Terrassa. És, segurament –o ho era abans que es trobessin tots aquests vestigis i, per tant, que no s'hi pogués accedir–, una de les més visitades de Catalunya. Pertany al Parc Natural de Sant Llorenç, destí de moltíssimes sortides i excursions, i és força accessible. "És curiós que en un lloc que ha estat tan trepitjat i ha estat tan visitat, s'hi hagin trobat restes tan excepcionals i ningú s'hi hagués fixat fins ara", destaca Morales. La investigació s'ha publicat a la revista Journal of Archaeological Science Reports.

stats